Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Marc Rigo / Cristòfol-Miquel Sbert
Sábado, 12 de agosto de 2017
Santanyí

Cala d’Or se citó ayer doblemente con su historia, sentimientos de añoranza y emoción, al recordar un paisaje, unas gentes y una vida que el tiempo cambió

Emotiva y participativa jornada la vivida ayer en la iglesia de Cala d’Or, una iglesia que para la ocasión presentó un lleno absoluto.

Este medio mallorcactual.com, quiere agradecer a D. Cristòfol-Miquel Sbert la gentileza de permitirnos reproducir sus palabras pronunciadas en el acto de homenaje.

[Img #24620]

 

Jornada la de ayer importante para Cala d’Or. Por un lado se celebraba que tal día como ayer, hace 60 años, se puso la primera piedra en la construcción de su iglesia y por otro lado tuvo lugar el acto de nombramiento de Fill Adoptiu de la Vila de Santanyí de Josep Costa Ferrer, Picarol (1876-1971).


Popularmente llamado Don Pep Costa, nació en Eivissa y fue dibujante, caricaturista, anticuario, galerista, fundador de Cala d'Or (originalmente se identificó como Cala d'Hort), promotor del turismo balear (impulsó guías turísticas en varios idiomas), etc. Sin lugar a dudas un adelantado a su tiempo, y un amante fiel e ilusionado de Cala d’Or. Un defensor de su paisaje, de su belleza natural, respetuoso y enamorado de lo que debimos proteger y cuidar, quizás con más esmero y mucho mayor cariño. Hoy su recuerdo nos transporta a lo que pudo haber sido y no es.


En el mismo acto de anoche se presentaba y repartía entre los asistentes el interesante libro Don Pep Costa i Cala d'Or. Els famosos i els anys daurats de la colònia, obra del docente, escritor e investigador Cristòfol-Miquel Sbert, quien pronunció unas emotivas palabras, llenas de recuerdos y vivencia, no exentas de emoción.


Los actos dieron comienzo con una misa cantada, en la cual participó la Coral Units com Brins, de Felanitx. Finalizada esta, correspondió el turno a las autoridades, el alcalde de Santanyí, Llorenç Galmés y  la alcaldesa pedània de Cala d’Or, Bàrbara Xamena, quienes efectuaron el  reconocimiento público del galardón al homenajeado, entregando el diploma honorífico a su nieta, Margarita Serra y familiares. Margarita tuvo bellas palabras al recordar a su abuelo y sentidos agradecemientos a las autoridades y a los ciudadanos de Santanyí y muy especialmente a los de Cala d'Or, que han hecho posible este reconocimiento público a la figura de D. Pep Costa, su abuelo. Su cara mostraba la alegría y la emoción que vivió ella y toda su familia en el acto.


Posteriormente y a la salida del templo, actuó el grupo de baile de la Escola de Ball de Bot de Cala d’Or, quienes interpretaron ante un numeroso público bailes tradicionales mallorquines.


[Img #24617]Este medio mallorcactual.com, quiere agradecer a D. Cristòfol-Miquel Sbert la gentileza de permitirnos reproducir sus palabras pronunciadas en el acto de homenaje.

 

Rellevància de don Josep Costa Ferrer


En primer lloc, vull donar les gràcies al senyor batle per haver confiat en mí per aquesta feina.  Vull felicitar la senyora Margarita Serra Costa i la seva simpàtica família, enhorabona  que vull fer extensiva  a la gent de Cala d’Or per la distinció atorgada al seu paisà.


 
El títol honorífic de fill predilecte o fill adoptiu –quan la persona homenatjeada no hagi.nascut al terme- el concedeix l’Ajuntament en ple i és un honor molt restrictiu.

 

Quins trets podrien definir millor don Pep? Don Pep fou un home compromès amb la societat més desprotegida del seu temps.  Amb les seves caricatures sempre prenia part pel poble. Anava contra els negocis tèrbols, contra els membres manipulats i corruptes de les institucions públiques, és a dir  de tot allò que anés contra la ciutadania.


Eren els mateixos anys que Charles Chaplin   o Fritz Lang (Metrópolis) amb les seves pel.lícules mudes també denunciaven l’explñotació de la classe obrera. Molts anys abans de la declaració dels drets humans per l’assemblea general de la Nacions Unides el 1948.

 

Tenia un esperit obert a tot i una inteligència aguda. Començà per no voler adaptar-se a la disciplina d’uns estudis oficials, i això no obstant es convertí en un diletant, un consultat expert en els temes que conreava. El fet de ser a més un home amb sentit artístic, que tenia inquietuts i un bon humor, el feia ben rebut arreu

 

Els testimonis tan orals com escrits  coincideixen en la idea de la seva ètica personal  i encara més  ...d’absència d’avarícia. Solia signar les seves vendes amb una estreta de mans.

 

Era un home modest. En acabar la gran guerra el govern francès el va voler premiar   amb la Creu de la Legió d’Honor, pels seus dibuixos  a  favor de la causa publicats a França però don Pep no la va voler acceptar.  Mai no consentí premis ni distincions. Així mateix, el mariscal Joseph Joffre li va enviar una magnífica pipa signada. Ell, que no fumava, va dir que l’emplearia tota sa vida.

 

Avui que sembla que no es valora el treball ni la constància, que se sospira amb la popularitat momentània aconseguida per carambola, aqué celebram la tenacitat, l’esforç, l’il.lusió de dur a terme un somni, i que en aquest cas requerí un vertader treball d’equip.

 

Crec que don Pep en un dia com avui hauria agrait en molt poques paraules i humilment aquest honor.  Però acte seguit hauria volgut recalcar la importància inqüestionable de tots els altres, en l’aurora de Cala d’Or. I és que en un projecte en comú  tots hi posen el millor d’ells per aconseguir un mateix objectiu, que tots consideren com a cosa seva.

 

En voldria destacar, en representació de tots, tres persones ben conegudes de don Pep, que  quan parlen de Cala d’Or se les encenen les galtes i es que han viscut i crescut paral.lelament a la colònia. En primer lloc, en representació dels que feien la feina feixuga, mal remunerada, de mai no acabar, just per ètica profesional, el carter Pau Vallbona de Calonge. També la senyora Rosa Munuera, de l’Hotel Cala Gran com a símbol dels nouvinguts ràpidament integrats i del sector hostaler fet a si  mateix, arriscant-se demanant prèstecs i fent molta feina. I en representació dels artistes i dels somniadors, dels que no tenien barreres ni res impossible per fer de Cala d’Or un lloc d’èlit, el senyor Tomeu Pons. I Perico Pomar el corresponsal i amic personal de don Pep.

 

Don Pep també intervengué de manera molt rellevant en l’impuls turístic  que varen experimentar les illes a partir dels anys trenta. Edità les completes primeres guies turístiques de les Balears, s’encarregà  també de la seva traducció al francès, l’anglès i l’alemany i de la seva difusió. Els anys 40 fou vocal de la junta directiva del Foment de Turisme participant en les decisions que es prengueren per promocionar les Balears.


Per altra banda, però, quan l’ecologisme era pràcticament desconegut, ell controlaba amb má de ferro i guant de seda la construcció i exigia un màxim respecte a la natura. Quan veia els destrossso que es feien en el paisatge mallorquí, enfadat, exclamava devant els seus amis periodistes “Heu d’escriure sobre aquesta vergonyia”.

 

Don Pep va trobar l’edèn a Santanyí i el var promoure mitjançant la pintura que arriba als cercles més artístics a la vegada que als de més alt poder adquisitiu. I ho feu basant-se en quatre puntals: bellesa i pau, que ja les  hi trobà, cultura i cosmopolitisme, queles hi aportà. En principi ell pensava en una colònia per a amics artistes,

 

Va aconseguir que Cala d’Or es distingís per un segell d’originalitat, senzillesa i bon gust, per la seva adaptació a unes normes de respecte a si mateixa i a la seva integració en  l’entorn natural.

 

Sense cap dubte Don Pep, home viatjat i cosmopolita, ha estat la persona que directa o indirectament més ha donat  a conèixer el nom del nostre poble. Ho feu com si fos la nova apel•lació del Paradís.

 

Picarol ha estat un personatge clau dins la història del poble, el seu millor promotor. Ens va deixar Cala d’Or. I Santanyí, sense Cala d’Or, no seria aquest Santanyí.

 

I per acabar, De tot el que es va dir en motiu de la seva mort, em quedaria amb el que  va escriure  el periodista caladorer Joan Bonet. Deia: Enumerar tot el que va fer don Pep seria llarg i quedaría “poc Costa”  ja que ni don Pep ni la seva família han estat mai partidaris de la  publicitat sinó més be de l’amor  a la obra ben feta per pura estima i respecte al proïsme. I Això crec   que es tenir estil. Y en la seva vida i en la seva obra i fins a la seva mort el va tenir  i fins al límit. I és que Don Pep, humil i pràctic, per no molestar ningú tampoc no va voler que es comunicàs l’hora del seu enterrament.


I profetitza,  Amb el temps la Ciutat el tendrà entre els seus fills més il.lustres.


Moltes gràcies.

 

Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Mallorcactual.com • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress