Recomendamos / Libros
“El jardí de vidre” de Tatiana Țîbuleac
El·líptica i apassionada, l’escriptura de Tatiana Țîbuleac tracta sobre l’exploració del lloc que volem ocupar al món.
Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l’ha afillat per tal d’aconseguir una col·laboradora a temps complet que l’ajudi a guanyar-se la vida?
La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d’ingressos d’aquella nova llar. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes. La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s’endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l’abandonament, la manca d’amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents.
De l’autora de El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Impedimenta 2020)
En el Chișinău dels anys 80, quan canvien les fronteres amb la fi de la Unió Soviètica i els sistemes polítics amb la caiguda del comunisme, la Lastocika anirà a l’escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures.
Tatiana Țîbuleac (1978 a Chişinău - Moldàvia) Té les nacionalitats moldava i romanesa. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Moldàvia. Des del 2008 viu a París. El 2017 va aparèixer la seva primera novel·la: Vara în care mama a avut ochii verzi, que va rebre el premi de la Writer’s Union de Moldàvia, el premi de la revista literària Observator Cultural de Bucarest i el premi Observator Lyceum al festival FILIT de Iasi.
El jardí de vidre, la seva segona novel·la -traduida també al castellà per Impedimenta- ha estat guanyadora del Premi de la Literatura de la UE
Chişinău, Moldàvia. La petita Lastocika és adoptada per una dona soltera i ambiciosa, que sembla voler oferir-li un futur pròsper, o potser l’ha afillat per tal d’aconseguir una col·laboradora a temps complet que l’ajudi a guanyar-se la vida?
La protagonista haurà de donar un cop de mà a la mare adoptiva recollint ampolles buides i rentant-les i contribuir així a la font principal d’ingressos d’aquella nova llar. Aprendrà rus, encara que ella prefereixi el moldau, i serà castigada quan erra la pronúncia de les paraules russes. La novel·la, explicada per la nena ja adulta, s’endinsa amb gran sensibilitat, fragilitat i duresa en els records de la seva infantesa, en la qual el dolor de l’abandonament, la manca d’amor, però també la recerca de la identitat seran ben presents.
De l’autora de El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Impedimenta 2020)
En el Chișinău dels anys 80, quan canvien les fronteres amb la fi de la Unió Soviètica i els sistemes polítics amb la caiguda del comunisme, la Lastocika anirà a l’escola i creixerà entre dues llengües i dues cultures.
Tatiana Țîbuleac (1978 a Chişinău - Moldàvia) Té les nacionalitats moldava i romanesa. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Moldàvia. Des del 2008 viu a París. El 2017 va aparèixer la seva primera novel·la: Vara în care mama a avut ochii verzi, que va rebre el premi de la Writer’s Union de Moldàvia, el premi de la revista literària Observator Cultural de Bucarest i el premi Observator Lyceum al festival FILIT de Iasi.
El jardí de vidre, la seva segona novel·la -traduida també al castellà per Impedimenta- ha estat guanyadora del Premi de la Literatura de la UE
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.135