Baalconing és un muntatge coreogràfic, que compta també amb altres llenguatges escènics des del text a la videocreació. Està interpretat per  Yeinner Chicas, Elena Susilla, Kiko López, Mariona Jaume, Catalina Carrasco (autora i directora) i Gaspar Morey (assistent de direcció). L’escenografia és de Ana Garay i Isi Ponce; el vestuari, de Guillem Suau; la il·luminació, de Miquel Llull; i la música, de Kiko Barrenengoa, Juanmi Bosch i Ginés Fernández.

Baalconing, una producció pròpia del Teatre Principal, s’estrenarà el dijous 17 de juny, i també es podrà veure el divendres 18 i el dissabte 19 de juny. Totes les funcions seran a les 19 hores.

A la presentació d’aquest muntatge, Josep R. Cerdà, director del Teatre Principal de Palma ha celebrat que amb Baalconing “donam veu i potenciam a nous creadors, a nous llenguatges escènics que ens permeten apropar-nos a nous públics, apropar-nos a nous espectadors que habitualment no van al teatre i que encara no saben que el que feim aquí els interessa”.

Cati Carrasco, la creadora del muntatge, ha explicat que Baalconing neix d’una  reflexió a partir del fenomen del “balconing” a les zones turístiques i com aquest fet és percebut amb hilaritat per bona part de la societat mallorquina.  

“Tots hem estat joves i quan som joves cercam trencar les normes, rompre amb l’autoritat dels pares, dels professors o de qui sigui. El “balconing” és, en definitiva això, i la nostra obra és un cant a la llibertat a través del cos, del moviment i de la dansa”.

Cati Carrasco parteix també de l’obra Baal, una obra que Bertolt Brecht va escriure als 18 anys i en el seu protagonista, Baal, cerca la diversió a través dels excessos. Al mateix temps, Carrasco juga amb una de les accepcions que s’han atribuït a l’origen de la paraula Balears, la vinculació amb el déu Baal, un déu que va ser demonitzat per l’església catòlica.

Tots aquests ingredients són reconvertits en una obra energètica i vibrant. Un procés per entendre perquè els joves turistes de Magaluf, així com el Baal de Brecht, s'endinsen en un trajecte d'excés, amistat, sexe, violència i amor; cercant la possibilitat de sentir-se lliures, desafiant tot el que és moralment acceptat i rebel·lant-se contra la societat.

Tot plegat dona llum a aquesta muntatge en el qual “no feim una crítica al turisme de masses ni als excessos de determinades zones” sinó que és una reflexió sobre “perquè existeix aquest fenomen”.