Més Protecció i Garanties per a les persones Sense Llar

La realitat de les persones sense llar s’ha visualitzat aquest matí a l’acte que ha convocat Càritas Mallorca en col·laboració amb la Fundació Social La Sapiència a Palma, per a denunciar la desprotecció i la falta de garanties per a poder desenvolupar una vida digna per part de les persones sense sostre, i ahir a Inca al jardí del Menjador social , Sor Isabel Bonnín.

Amb motiu del pròxim 31 d’octubre del dia de les persones sense llar, Càritas amb altres entitats socials han organitzat diferents activitats a tot el país per a posar el focus sobre la realitat de les persones que no poden accedir a un habitatge. Després de 29 anys de campanyes i de donar veu a les persones sense sostre, enguany amb el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix” se’ns interpel·la a que Diguem Prou, Ningú Sense Llar,

A Palma l’acte s’ha desenvolupat al pati de la Fundació Social La Sapiència, entitat que treballa directament persones sens sostre. En aquest espai s’ha reunit treballadors i usuaris de la pròpia Casa de Família, personal de l’IMAS, treballadors i treballadores de Càritas i del Bisbat de Mallorca. Han estat presents també el Bisbe Mons. Sebastià Taltavull; el director insular d’inclusió social, Guillermo Montero; la directora de Càritas Mallorca, Esther Romero i el director de la Fundació La Sapiència, Antoni Moyà.

A l’inici de l’acte hem pogut escoltar de primera mà els testimonis de persones que per diverses circumstàncies, han viscut la realitat de no poder accedir a una vivenda. Han compartit part de les seves històries vitals , les dificultats d’accedir als recursos necessaris per a poder viure amb dignitat, i la lluïta diari per a poder exercir el seus drets (accés a la salut, al treball, a la vivenda, a la protecció social) davant la burocràcia del sistema. Son els testimonis de Andrés, Jordi, Jose Eduardo, Adriana (ha parlat en el seu nom una tècnica social de Casa de Família). Tots ells parlen de la dignitat i l’autoestima que han recuperat després de poder accedir a un sostre com el que tenen gràcies als programes desenvolupats per la Fundació La Sapiència. Diuen que totes les persones tenen dret a les segones oportunitats i que qualsevol pot trobar-se al carrer tot i tenir una feina, perquè els preus d’un lloguer no es poden assumir. Reconeixen que s’han sentit menyspreats alguna vegada per ser una persona sense sostre i que s’ha de millorar tota l’atenció a les persones que no poden accedir a un habitatge. Agraeixen l’acompanyament dels professionals de la Fundació i volen poder tenir les eines necessàries per construir el seu
projecte de vida i viure com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.

Seguidament s’ha llegit el manifest (comú a totes les Càritas Diocesanes de la confederació) que per part de la tècnica social de Càritas Mallorca, Teresa Riera. Durant la lectura s’ha recalcat la greu situació de desprotecció social i falta d’oportunitats en la que es troba milers de persones que no poden accedir a un habitatge. Ha recordat la necessitat de desenvolupar mesures per a prevenir situacions d’exclusió social, i concretar polítiques públiques que facilitin recursos i eines per a que totes les persones puguin viure amb dignitat a una llar propi. Des d’un enfocament d’accés als Drets Humans, tal i com la nostra Constitució recull, demanam:

• Facilitar l'accés al dret a la protecció social en els processos administratius, en els terminis, en la flexibilitat, en els espais, etc.).

• Garantir l'exercici del dret a la protecció social, a través del desenvolupament i adaptació de sistemes de prevenció, protecció i seguiment des dels serveis socials, i amb eines com l'acompanyament social, etc.

• Garantir l'accés i gaudir del dret a la justícia en els casos de vulneració dels seus drets. Desenvolupar mesures de caràcter preventiu, i no merament assistencials.

• No limitar-se a facilitar l'accés a prestacions econòmiques, sinó ser una veritable eina de canvi i millora de la vida de les persones, incloent mesures d'acompanyament social a curt, mitjà i llarg termini.

• Tenir en compte la participació de les persones vulnerables en el disseny de les polítiques públiques que desenvolupen els seus drets humans.

• Incloure i posar en valor accions d'avaluació i coordinació.

Dret a l’habitatge

Des de Càritas Mallorca es treballa l’accés a la vivenda com un problema global, des de la dificultat de poder pagar els subministraments bàsics d’una llar(llum, aigua, gas...) , fins el problema de no poder costejar el lloguer o relloguer d’una habitació.

Des de l’inici de la pandèmia constatam des de Càritas que l’accés a un habitatge a Mallorca s’ha agreujat. Les condicions per accedir a un lloguer són més restrictives, continuen pujant els preus i es suma l’encariment del cos de l’electricitat, condicionants que ha provocat una pujada de les ajudes que tramita Càritas Mallorca perquè les famílies que atenem puguin fer front al pagament de les factures.

Fins el 30 de setembre d’enguany, 772 persones (450 famílies) han rebut ajudes directes de Càritas relacionades amb l’habitatge i subministraments per un import total de 133.449 euros. La majoria estan destinades al pagament de relloguer (219 ajudes) i lloguer (153). Per fer front al pagament de rebuts de llums s’han tramitat 308 ajudes. L’any 2020 es varen tramitar un total de 2.049 ajudes a l’habitatge per un import de 447.071€. Una part d’aquestes ajudes estan cobertes per la convocatòria de Pobresa Energètica del Govern Balears però la demanda és molt alta i s’ha de completar amb ajudes pròpies de Càritas Mallorca.

Càritas Mallorca també ha desenvolupat un projecte habitacional temporal per a persones que no disposen d’una habitació. És el projecte Domus per a persones en procés d’inserció que a l’actualitat acull 5 unitats familiars. En aquest espai ubicat a Inca disposen d’habitacions privades i espais comuns amb tots els serveis. Conviuen i comparteixen feines del dia a dia, i a la vegada reben el suport i seguiment de les tècniques socials perquè puguin millor les seves condicions de vida.

Precisament al jardí del menjador social d’Inca també es va desenvolupar aquest dimecres un acte per reivindicar més drets i més mesures de protecció per al col·lectiu Sense Sostre amb la participació d’usuaris del propi menjador, del projecte Domus, treballadores i voluntariat de Càritas, i altres persones que varen voler sumar-se a l’acte, on el rector d’Inca, Carles Seguí i una participant del menjador feren la lectura del manifest.

Fundació Social La Sapiència

La Fundació Social La Sapiència forma part de la Delegació d’Acció Social i Caritativa del Bisbat de Mallorca, juntament amb Càritas i altres entitats de l’Església.

Té com objectiu l’acollida i servei a persones que viuen una situació d’exclusió social a través d’una atenció integral i continuada de la persona , amb seguiment sanitari , psicològic i social.

En l’actualitat aten un total de 215 persones als diferents centres d’acollida : Casa de Familia; Ruberts; Molinar i Son Ribes, i 80 participen als grups d’inserció al centre de Binicanella. Tots són serveis de titularitat de l’IMAS (Consell de Mallorca) i els espais de titularitat del Bisbat.

Testimonis de persones ateses per la Fundació La Sapiència

Andrés Fernández

Mi nombre es Andrés Fernández, tengo 57 años y soy de Palma.

He sido usuario del Housing Firt. Estuve durante 3 años en una vivienda en el programa “habitatge”, un programa que me ha aportado muchas coses.

Me proporcionó un hogar donde poder retomar mi vida, estrechar lazos con mi familia y tener el cariño de mis hijas. También significo mi recuperación física y psicológica. Volví a tener dignidad, ya que, entre destrozado, física y emocionalmente.

Gracias al programa y el equipo de “habitatge” y los Servicios sociales, pude recuperar familia, trabajo y sobre todo autoestima para vivir con dignidad.

Yo cuando he ido a pedir ayuda por salud o Trabajo a Servicios sociales, siempre he tenido una respuesta positiva por lo que no puedo decir nada en contra.

Lo de la vivienda, es un tema que se tendría que solucionar y lo tendrían que hacer los políticos. Yo personalmente estoy dispuesto a ir a donde sea para dar mi testimonio. La vivienda es un pilar fundamental para que la persona pueda retomar una vida digna. Hay mucha gente necesitada de Servicios sociales, de tener una vivienda, y a un Trabajo digno.

Jordi Lacasa

Me llamo Jordi Lacasa Mora, tengo 52 años y nací en Barcelona. Vine a Mallorca con 8 años porque mi padre encontró trabajo aquí y nos vinimos toda la familia.

Estoy en Acogida Residencia de Casa de Familia desde junio de este año. Anteriormente estuve en el CRAF, pero por mi enfermedad (esclerosis múltiple) no era el sitio adecuado. Necesitaba algo más sanitario, con médico y enfermeras… porque tengo dolores.

Por esta enfermedad lo perdí todo. Antes, es verdad ya había estado en albergues por que llevaba una vida desordenada, pero dejé el alcohol, encontré trabajo y durante 10 años he podido trabajar, tener una vivienda de alquiler… fui guardia de seguridad, cartero y trabajaba en un rent a car hasta que empecé a ponerme enfermo.
No me dieron el diagnóstico hasta los 6 meses y pasaron otros 6 hasta que empecé a tratarme. Pensaron que era un problema de uretra y me operaron … pero seguí con dolores… y me tuve que dar de baja en el trabajo … pensé que iba a ser una semana … però se ha alargado hasta hoy. Como era temporal dejaron de llamarme. En ese tiempo me subieron el alquiler y no lo pude asumir.

Al principio me mudé junto a mi hermana, pero ella se marchó con su pareja, y yo no podía pagar el piso solo. Intenté encontrar piso compartido, pero cuando me veían con la muleta y yo que estaba muy ansioso … no me cogían. Fui al Craf …y con el Covid se complicó todo, las visitas médicas se alargaron …

Es cierto que he ido a rehabilitación, pero ya me he cansado … me cuesta desplazarme. Lo tenía todo controlado, mi trabajo, mi casa …y con 49 años se fue al traste por la enfermedad.

Antes tenía alas, estaba todo el día tirando currículums y ahora…. no puedo hacer planes.

Se que hay unos pisos de protección y con un alquiler más bajo y alguna ayuda a domicilio podría tener más independencia y sobre todo podría compartir, y estar con mi hija más tiempo. Tengo una hija de 15 años. Es mi mayor tesoro.

José Eduardo Rodríguez

Me llamo José Eduardo Rodríguez. Tengo 61 años, soy de Palma, y quiero decir que soy la voz de muchas personas como yo, que soy una persona sin hogar.

A partir del año 2012, con el apoyo y la paciencia de los profesionales que me acompañaron en mi proceso, mis valores, mi autoestima y mi preparación, volvieron a resurgir como ciudadano. Con preparación y esfuerzo llegué a tener esa confianza para conseguir mis logros.

A pesar de ello y aun trabajando, la vivienda estaba fuera de mi del alcance, por los precios elevados y por las condiciones que piden.

También me quejo de la administración, por su lenta burocracia y por la falta de personal para poder dar citas, información, solicitudes…

Se tendría que agilizar los trámites (solicitudes, información, citas o más personal en atención al usuario)
Más subvenciones y programas, proyectos y facilidades para el acceso real a una vivienda…

Adriana Dubcová

Mi nombre es Adriana Dubcová, soy eslovaca y tengo 44 años.

Poder estar en el proyecto Hausting First ha supuesto un cambio para mí a mejor desde el primer día. Empecé a tener seguridad, dignidad, y me siento de nuevo como una persona.

Reconozco que he tenido alguna vez la sensación de desprecio cuando he tenido que explicar que vivía en un albergue o en la calle.

Creo que si todos pudiéramos tener una vivienda y trabajo nada de esto pasaría. Todos tenemos derecho a una segunda oportunidad en la vida