En el seu primer llibre, l’investigador i historiador de l’art Jaume-Bernat Adrover identifica per primera vegada moltes de les dones que viatjaren a Mallorca entre els anys 1838 i 1936. A més n’esbossa la biografia i ressegueix el viatge que feren a Balears setze dones que, en bona part, han estat ignorades. L’autor va presentar Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta dijous dia 16 de juny al Museu de Mallorca.

L’acompanyaren la historiadora de l’art, Aina Pasqual; el catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marià Carbonell; i l’editora Maria Muntaner. El centenar de persones que hi assistiren varen resseguir les històries que visqueren les dones del segle XIX i XX que arribaren a Balears i contaren al món les seves aventures mitjançant llibres de viatges.

En certa manera aquestes setze dones contribuïren a crear una primerenca imatge turística de Balears que, en bona part, encara avui continua vigent. Però fins ara la identitat de moltes d'aquestes pioneres havia estat una incògnita tot i que no foren poques les dones que visitaren Mallorca i les Balears en aquest període. Des de la dècada de 1840 es pot constatar un flux de dones aventureres que decidiren prendre el vapor que sortia de Barcelona i posar rumb a la capital mallorquina. D'aquestes experiències en resta un nombre important de relats, sovint il·lustrats amb gravats, dibuixos o fotografies. Ara bé, en la majoria dels casos, a diferència dels seus homòlegs masculins, les dones viatgeres es veien obligades a signar amb pseudònim.

Era una manera d'evitar les crítiques d'una societat que veia amb mals ulls una dona que no només escrivia sinó que, per afegitó, també viatjava. Aquest fet ha contribuït a l'oblit immerescut d'aquestes pioneres —aparentment anònimes— que van sentir un desig d'aventura o, senzillament, la curiositat de conèixer món. "Les viatgeres que arribaren a Mallorca fa cent anys venien atretes per l'autenticitat de la nostra cultura i moltes ja alertaren dels perills que comporta sobredimensionar la indústria del turisme, veien com s'obrien hotels, la proliferació de turistes i residents estrangers i com es perdien senyes d'identitat pròpia com la vestimenta tradicional o el caràcter medieval de les ciutats emmurallades", explica l'autor.

16 Viatgeres més enllà del viatge

En el seu estudi, Jaume-Bernat Adrover, constata que "mentre que durant el segle XIX només viatgen les dones que pertanyen a les elits socials, quan arriba el segle XX s'obre el ventall i ens visiten escriptores, periodistes, historiadores de l'art, arqueòlogues, musicòlogues, artistes..." Són, per exemple, George Sand, Lady Elizabeth Mary, H. Belsches, Margaret d'Este, Mrs. R. M. King, Marie de Behen, Else Seeger, Mary Stuart Boyd, Ada May Harrison, Nina Larrey, Gertrud Richert, Klara Rumbucher, C. García Guardiola, Claude Dervenn, Bessie D. Beckett i Lady Sheppard. Aquests són els noms i les identitats que l'investigador i historiador de l'Art Jaume-Bernat Adrover desgrana a Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta.

Marie de Behen

Moltes d'aquestes dones que signaren els seus llibres amb inicials o pseudònims eren totalment desconegudes. No es coneixia la seva identitat real, però en aquest treball d'investigació que ha durat cinc anys, Jaume-Bernat Adrover la descobreix i en traça la biografia. És el cas, per exemple de Marie de Behen. "He pogut descobrir que en realitat Marie de Behen era un dels diversos pseudònims que emprava una princesa d'origen rus. Una aristòcrata que a més de ser autora de diversos llibres de viatges emmarcats en un context mediterrani també era pintora, fotògrafa i una enamorada de l'excursionisme. De fet, durant la seva estada a Mallorca fa pujar al cim del Puig Major", concreta Jaume Bernat Adrover.

H. Belsches

Una altra de les viatgeres de les quals pràcticament tampoc no se'n sabia res és H. Belsches, qui va visitar Mallorca entorn de l'any 1878 en companyia de les seves amigues. "Ella explica que durant la seva estada a Mallorca van estar a punt d'empresonar-les, perquè les van confondre amb espies. També conta que els homes els oferien cigarrets perquè havien sentit que totes les angleses fumaven o bé les convidaven a anar a caçar perquè també creien que eren bones caçadores", detalla com a curiositat Jaume-Bernat Adrover. Fins ara no s'havia publicat cap dada de la vida personal d'aquesta autora ni se'n coneixia el nom real. "Ara l'hem poguda identificar, sabem que va néixer a Itàlia i que la seva família provenia d'una nissaga de metges d'origen britànic. També sabem que el seu llibre Ups and downs of spanish travel va ser un èxit editorial a la Gran Bretanya, ho constaten les múltiples ressenyes de premsa de l'època i les successives reedicions que se'n varen fer", concreta Adrover.

Nina Larrey

Una de les viatgeres que, segons l'autor de Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta, mereix un reconeixement especial. És Nina Larrey, qui publicà Mallorca The Magnificent l'any 1927. "Podem identificar-la com la més feminista de les viatgeres, almenys si ho pensem amb els termes actuals. Va abandonar els Estats Units per allunyar-se del seu primer marit, que la maltractava. I durant la Primera Guerra Mundial va fundar una organització humanitària i aconseguí salvar la vida a milers de refugiats", concreta Jaume-Bernat Adrover. A més "quan parla de Mallorca tracta temes espinosos com la situació de la dona, reivindica figures com la pintora Pilar Montaner i documenta la qüestió de l'espoli al qual ja estava sotmès el nostre patrimoni", afegeix l'investigador.

Claude Dervenn

Una altra de les autores especialment sensibilitzada amb el patrimoni és Cluade Dervenn, que publicà "Les Balears", l'any 1933. Un personatge sobre el qual fins ara pràcticament no existia informació biogràfica. "He pogut constatar que fou fundadora de dues entitats que encara avui dia vetllen per la protecció del patrimoni local a la Bretanya francesa, lloc d'on és originària", explica Jaume-Bernat Adrover. A més, "fou guardonada amb un prestigiós premi de l'acadèmia francesa per la seva obra sobre ca nostra", afegeix.

Lady Sheppard

Són moltes les dones viatgeres que visitaren Mallorca i les Balears des del segle XIX. Però aquest flux va aturar-se completament amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Un episodi del qual va ser testimoni Lady Sheppard. "Ella arribà a viure a Fornalutx, plenament integrada a la vida social del poble, després de voltar per totes les Balears. Quedà encisada amb la gastronomia local i fins i tot va anar a matances", detalla Jaume-Bernat Adrover. Però "tot això s'acaba amb el cop d'estat de 1936. Durant els seus darrers dies a l'illa va viure l'esclat d'algunes bombes i fins i tot va veure passar camions carregats de presoners als quals els esperava els pitjors dels finals", afegeix Adrover.

La Guerra Civil va deturar qualsevol possibilitat de viatjar per plaer a les Balears. I és per això que Dones Viatgeres a Mallorca (s. XIX-XX). Del silenci a la descoberta analitza el pas de dones viatgeres a ca nostra des de l'arribada de George Sand a Mallorca, l'any 1838, fins a l'esclat de la guerra el 1936.

En aquest període 16 dones varen deixar constància del seu pas per les Balears en diferents llibres de viatge. Cadascuna d'elles va arribar per satisfer les seves inquietuds personals, però totes es van interessar per la cultura i la història de les Balears i per figures històriques, com ara Jaume I i Ramon Llull. Els va atraure la llengua, la tradició, la música i la cultura popular de ca nostra. Procedien d'indrets molt diversos, adoptaren actituds crítiques respecte al paper de la dona en la societat mallorquina i expressaren una curiosa preocupació per la pèrdua d'identitat d'un poble que anava abandonant progressivament la vida rural per dedicar-se a altres ocupacions. En concret, al turisme. Una activitat que elles intuïen un perill per a la conservació del patrimoni natural i paisatgístic.

Sobre l'autor

Jaume-Bernat Adrover Artigues (Llucmajor, 1990), és historiador de l'art (Universitat de les Illes Balears) i ha completat els seus estudis amb el màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic a la Universitat Autònoma de Barcelona, centre on avui dia realitza els estudis de doctorat. El seu principal camp d'investigació és la imatge turística de Mallorca partint de la literatura de viatges. I en aquest sentit podem destacar alguna de les seves publicacions més recents com Maria Antònia Salvà, incitació al viatge (2019) o La Serra de Tramuntana descrita per la paraula i la imatge (2021). Tot i que també ha escrit altres articles acadèmics sobre diversos àmbits del patrimoni artístic illenc. Pel que fa a l'àmbit laboral, actualment és el responsable de la secció d'art del programa Entusiastes d'Ib3 ràdio i també col·labora amb el Museu d'Història de Manacor.

+ Informació