Diana Coca va rebre la beca de fotografia del Ministeri d'Afers Estrangers d'Espanya per a la producció artística de l'Acadèmia d'Espanya a Roma entre el 2004 i el 2005.

L'obra exposada és d'autoria col·lectiva, representant el tempietto de Bramant com el símbol paradigma dels artistes que van residir a l'Acadèmia d'Espanya a Roma. La trobada entre antics residents estableix aquesta idea de lloc de reunió de desenes de creadors en contrapunt amb l'empremta de la icònica ciutat. Aparentment inalterable en el temps, l'Acadèmia és un lloc fix d'acollida però fonamentada en moviment, intercanvis i creació contínua.

Aquesta activitat forma part de Viure diversos temps alhora. La memòria compartida de l'Acadèmia coordinada per Santiago Eraso, gestor cultual i membre del patronat de l'Acadèmia com a part de la commemoració del 150è aniversari de l'Acadèmia. El projecte recorre les tres últimes dècades d'història de la institució, alhora que traça algunes temàtiques clau del seu present i futur, amb la voluntat de reconèixer aquest aniversari com un procés obert i de commemoració del constant esperit renovador de la institució.

Diana Coca (Mallorca, 1977) és llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Brighton i graduada en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears. Durant la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, esments i beques internacionals. Ha desenvolupat la seva obra a països com la Xina, el Japó, Mèxic o els Estats Units, entre d'altres. L'obra de Diana Coca conjuga fotografia, performance i videoart al voltant de la relació entre el cos i la reconstrucció de la identitat femenina mitjançant autoretrats. Entre els seus últims projectes destaca l'exposició individual Vuelo luego existo a Casal Solleric el 2021, comissariada per Mercedes Estarellas. Actualment està elaborat la seva tesi doctoral en Humanitats a la Universitat Pompeu Frabra. Com a artista, està representada per la galeria Kaplan Projects.