El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acollirà la projecció del documental Barceló, traços de fang, produït per la Fundació Catalunya La Pedrera i dirigit per Josep Maria Civit amb motiu de l’exposició "Barceló. Tots som grecs", que es pot visitar fins al proper 30 de juny a La Pedrera de Barcelona. Aquest film és un document excepcional que ens permetrà conèixer les obres i el procés creatiu de l’artista, entrar al seu taller i als seus espais de treball, i mostrar la conceptualització i la preparació d’una exposició en un espai tan singular com La Pedrera, alhora que permet ampliar l’experiència expositiva més enllà de la sala i aprofundir en el coneixement de l’artista i connectar amb un públic més ampli.

La projecció comptarà amb una presentació a càrrec de Marta Lacambra, Directora General de la Fundació Catalunya La Pedrera i Josep Maria Civit, director del documental. Després de la projecció hi haurà una conversa entre Josep Maria Civit i el fotògraf Jean Marie del Moral.

Aquesta presentació s’emmarca en l’exposició “Toni Catany: retrats i ceràmiques de Miquel Barceló”, que es pot visitar actualment al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor, i forma part del programa d’exposició expandida de “Barceló. Tots som grecs”. Una mostra que deixa constància de la relació d’amistat i d’admiració mútua entre els dos artistes. La mostra inclou els retrats que Catany va fer a Miquel Barceló i a la seva ceràmica, així com una selecció de peces de Barceló.

Josep Maria Civit

Nascut a Barcelona, després d’uns anys treballant com a fotògraf de premsa freelance el 1979 orienta la seva activitat professional cap al cinema i des de 1986 treballa com a director de fotografia. En aquest camp, destaca la seva llarga i fructífera col·laboració amb Agustí Villaronga, que li ha valgut reconeixements com dos Premis Gaudí de l'Acadèmia Catalana de Cinema a la Millor Fotografia pels llargmetratges Incerta Glòria (2018) i El Rei de l'Havana (2016) o el premi a la Millor Fotografia al Festival de Cinema de Màlaga 2021 per El ventre del mar. Ha treballat també per a altres cineastes de primer nivell com com Bigas Luna, Rosa Vergés, Judith Colell, Daniel Calparsoro, Juanma Bajo Ulloa, Susan Seidelmano o Brian de Palma.

Jean Marie del Moral

Inicià la seva carrera com a fotògraf el 1973 al diari francès L'Humanité i el 1974 es va traslladar al Canadà i als EUA. Va treballar com a fotògraf al documental dels Jocs Olímpics de Mont-real de 1976. Al seu retorn a Europa el 1977 va col·laborar amb diverses revistes, i va fotografiar Joan Miró. Des de llavors ha fotografiat els tallers i els processos creatius de pintors i escultors d'arreu del món. Destaca especialment la seva novel·la fotogràfica Barceló, un retrat del pintor mallorquí en la solitud del seu taller i en diversos dels seus viatges, que reflecteix el procés creatiu i les fonts que alimenten l'artista. També ha fotografiat Roy Lichtenstein, Robert Motherwell, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Julian Schnabel o Zao Wou-Ki, entre d'altres. Va dirigir els documentals Les ateliers de Barceló (1991) i Picasso i la tauromaquia (1993). Enguany s’ha produït el documental Compàs de silenci. Jean Marie del Moral-Miquel Barceló, en el qual Del Moral crea un revelador perfil de Miquel Barceló i construeix una emocionant crònica de l’art espanyol i contemporani.

Col·laborador de Vogue, Madame Figaro, El País Semanal, Matador i Travel and Leisure, entre altres publicacions, la seva obra ha estat exposada a Les Rencontres d'Arles (1988) i a museus com el Museu Da Cidade de Lisboa (2004), el Centre Conde Duque de Madrid (2004), l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM, 2004), la Fundació Antonio Pérez de Conca en el marc de PHotoEspaña 2007, i el Museu d'Obra Gràfica San Clemente de Conca (2008), entre altres. Les seves obres es troben a les col·leccions de la Fundació Pérez (Conca), la Fundació Apeles Fenosa (El Vendrell), l'IVAM, la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Museu Es Baluard i la Fundació Pollock-Krasner (Nova York).

Entrada de franc.