“Olhar, para um arquitecto, é indispensável. Não só olhar, mas ver.
Como os fotógrafos, que são os grandes mestres do ver.”
 
“Mirar, per a un arquitecte, és indispensable. No només mirar, sino veure.
Com els fotògrafs, que són els grans mestres del veure-hi.”
 
Álvaro Siza

Des del 31 de juliol al 15 de setembre, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acollirà l’exposició de la col·lecció particular de Josep Lluís Mateo.
 
La relació entre arquitectura i fotografia es remunta als orígens mateixos de la història de la fotografia. L’arquitectura és present a l’obra dels pioners: al que es considera el primer document fotogràfic conservat, “Vista des de la finestra” de Nicéphore Niépce (1826); a la cèlebre “Finestra enreixada” (1835) de Henry Fox Talbot, pare del calotip; a un dels primers daguerreotips conservats de Louis-Jacques-Mandé Daguerre, “Boulevard du Temple” (1838), i fins i tot a la primera fotografia realitzada a l’estat espanyol, una vista del Pla de Palau barceloní realitzada per Ramon Alabern (1839).
 
La fotografia és testimoni i mirall davant dels canvis i l’impacte que l’arquitectura i l’urbanisme tenen sobre el paisatge i la societat i, més que un simple document, esdevé una eina de reflexió i anàlisi. Aquesta tendència es manifesta de manera diàfana a l’obra dels principals exponents de la fotografia d’arquitectura de les darreres dècades, alguns dels quals són presents a la Col·lecció Josep Lluís Mateo que ara presentem: Manolo Laguillo, pioner a l’hora de fotografiar les perifèries urbanes que articulen el concepte de “ciutat difusa”; Camilo José Vergara, que a través de la tècnica de la retrofotografia compon una obra a cavall entre la sociologia i la fotografia que incideix en com la continuïtat i els canvis als espais urbans afecten la vida comunitària, o Andreas Gursky, una de les grans figures de la fotografia contemporània amb una obra que reflexiona sobre els conceptes de massa i jerarquia.
 
Aquesta mostra consta de 23 obres de la Col·lecció Josep Lluís Mateo, amb fotografies de Jordi Bernadó, Francesc Català-Roca, Toni Catany, José Antonio Coderch, John Davis, Ferran Freixa, Andreas Gursky, Jaume Huch i Guixer, Manolo Laguillo, Ana Muller, Pedro Pegenaute, Humberto Rivas, Hiroshi Sugimoto, Jon Tugores i Camilo José Vergara, a més de dos gravats de Giovanni Batista Piranesi.
 
Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949)

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), doctor arquitecte cum laude per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i catedràtic emèrit a l’EHT (Zúric), va ser director de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme entre 1981 i 1990.
 
La seva obra, internacional i local, que abasta un gran ventall de tipologies – des d’edificis d’oficines i habitatges fins a espai públic i urbanisme-, ha guanyat nombrosos premis i ha estat extensament publicada i exposada.
 
Entre els seus projectes destaca la reconversió de la fàbrica Can Felipa al Centre Cívic del Poblenou, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, la seu del Landeszentralbank a Chemnitz (Alemanya), la seu de la Filmoteca de Catalunya o el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor.
 
Recentment la revista Domus va incloure el seu estudi entre els cent millors del món i el 2022 el seu llibre Huellas (Park Books, Zúric, 2020) va aconseguir el premi Juanzong Archive (Xina) a autor de l’any.
 
Per a més informació: https://mateo-arquitectura.com/