“He estado en el lugar del que no se regresa. Pero yo he regresado”
Jordi Esteva
(Càntic de Kanga, Viaje a un mundo olvidado, pàg. 186)

A partir del 20 de setembre de 2024 i fins al 25 de maig de 2025, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acollirà l’exposició de Jordi Esteva “Viatge a un món oblidat“, comissariada per Laura Terré.
 
Els prop d’un centenar de fotografies i quatre peces audiovisuals que componen la mostra funcionen com a contrapunt dels llibres de memòries que Esteva ha publicat els darrers anys: El impulso nómada i Viaje a un mundo olvidado (Galaxia Gutenberg, 2021-2023).

La sèrie que compon aquesta exposició és el resultat d'un procés de selecció entre centenars de fotografies, dut a terme en col·laboració entre Jordi Esteva i Laura Terré, sota el mètode de la conversa, la relació de lectures i l’emoció. La selecció s'ha fet mirant més enllà de les fotografies publicades o premiades, tornant a l'origen de les sensacions i records.
 
A més es presentaran quatre vídeos muntats a propòsit per a aquesta exposició, com a resum de les pel.lícules de Jordi Esteva que properament es presentaran en una jornada de cinefòrum a Llucmajor.

Aquesta exposició proposa una lectura de l'obra de Jordi Esteva que va més enllà del registre documental, encara que tota la feina estigui fonamentada profundament en la realitat.

Les fotografies de Jordi Esteva (Barcelona, 1951) són fotos de l’ara mateix, però d’un altre lloc. Qüestionen la supremacia de la cultura occidental i desplacen l’eix vers altres punts del planeta que per a nosaltres pertanyen a mons de llegenda, però que per al seu autor són llocs en què ha viscut, i talment els ha fotografiat.

Optar per la contemplació d’aquell món lent i antic, a punt de desaparèixer, fou el cop de cor que permeté el creixement d’una obra densa, profunda i singular, sense un igual, sense tribu, en el panorama de la fotografia espanyola. L’obra de Jordi Esteva és lliure perquè només obeeix a principis com a mandats del destí, allunyats del concepte de triomf, de l’aplaudiment de la crítica o de la presència en festivals i galeries.

Amb aquestes imatges retornen amb més força encara els preciosos moments, aquells que han fet que Jordi Esteva sigui avui qui és. La fotografia, a diferència de la literatura, ens ofereix un punt de vista perceptiu per penetrar sense guia en les escenes. Anem-hi i, com feu l’autor, endinsem-nos en els dominis del somieig.

Laura Terré, comissària de l’exposició

Jordi Esteva (Barcelona 1951), escriptor i fotògraf, és un apassionat de les cultures orientals i africanes, a què dedica la major part del seu treball periodístic i fotogràfic. Ha viscut cinc anys a Egipte treballant a Ràdio Caire Internacional, durant els quals documenta la vida quotidiana al desert recollida al llibre «Els oasis d’Egipte» (1995).
 
Ha estat redactor en cap i director d’art de la revista Ajoblanco entre el 1987 i l’estiu del 1993. A partir de llavors ha estat prolífica la seva obra, amb quatre pel·lícules i nou llibres publicats, els darrers dels quals han estat els dos volums de memòries de què aquesta exposició és reflex.
 
 
Laura Terré (Vigo, 1959) és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral (1998) sobre el Grupo Afal. Catedràtica jubilada d’ensenyaments secundaris (1985/2019). Com a articulista de fotografia i comissària d’exposicions, ha investigat als arxius dels més importants fotògrafs i fotògrafes de la història recent de la fotografia espanyola.
 
Custodia l’arxiu de Ricard Terré, el seu pare. Ha estat col·laboradora del MNCARS (2014/2018) per constituir una col·lecció de fotografia espanyola dels anys 50/60. Ha dirigit el festival TRAFIC, experiència fotogràfica (2007/2009) al CCCB de Barcelona. És assessora des de 2013 del Pla Nacional de la Fotografia impulsat per la Conselleria de Cultura.
 
 
Entrada lliure