Les xerrades tindran lloc a la Catedral els dies 5 i 12 de novembre, a les 19.00 h.

El dia 12, la doctora Mercè Gambús, investigadora del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la Universitat de les Illes Balears, que fou professora d’Història de l’Art de la Universitat, coordinadora cientificotècnica del departament de Cultura de la Catedral de Mallorca i directora de la Càtedra universitària Seu de Mallorca, pronunciarà una conferència titulada ‘La Catedral de Mallorca en runa. La restauració de l’arquitecte Pryronnet en el segle XIX’.

En ella, la doctora Gambús explicarà com a mitjan segle XIX, la Catedral de Mallorca va estar a punt de patir un col·lapse estructural. Des del segle XVI arrossegava una greu malaltia d’estabilitat ben visible a les voltes, i que en el segle XIX ja afectava el desplom de la façana principal. Es tracta d’un episodi poc conegut pel gran públic, però que constitueix el punt de partida del debat de la restauració monumental a Espanya que duria a terme l’arquitecte Peyronnet a partir de la reforma de la façana principal. El context històric, els antecedents, la metodologia seguida i la valoració crítica de la restauració seran els objectius d’aquesta conferència.

El dia 5 serà el torn de Pilar García Cuetos, catedràtica de l’àrea d’Història de l’Art de la Universitat d’Oviedo, que farà una xerrada titulada ‘De Peyronnet a Kengo Kuma. Catedrals, façanes avantguarda arquitectònica entre els segles XIX y XXI’.

En ella, la catedràtica explicarà com les catedrals han mantingut una presència determinant a les ciutats i les seves façanes han servit de nexe entre ambdues. Sempre en evolució, destaquen moments clau en el seu disseny. En el segle XIX, el neogòtic i el romanticisme van impulsar la culminació de grans projectes, com la catedral de Colònia, unint tradició medieval i avantguarda. A Espanya, Peyronnet va liderar un debat innovador sobre aquesta tendència. En el segle XX i el primer quart del XXI, nous desafiaments com la reconstrucció postbèl·lica i la integració urbana van propiciar canvis, amb projectes controvertits com la plataforma brutalista de Colònia i solucions contemporànies com Notre-Dame-de-la-Treille en Lille o Saint-Maurice en Angers.