Golestân, o El jardí de les roses -homònimament al recull de poemes escrits pel poeta persa Saadi al segle XIII-, titula i engloba el seguit de formes i miniatures melòdiques extretes del repertori clàssic iraní, el Radif, que ens ofereix Taghi Akhbari. Un ventall de melodies tradicionals que abasta diverses emocions, sentiments i estats de l’ànima i que, en aquest cas, prenen les seves lletres de poemes dels grans místics Mawlânâ Rûmî i sant Joan de la Creu.

La poesia persa té una forta empremta espiritual derivada, fonamentalment, del sufisme, la dimensió mística de l’islam. El sufisme d’arrel persa es caracteritza per haver tingut sempre cura de l’expressió musical. Els perses tenen tendència a veure les coses en imatges i a expressar-se en ritmes sonors. Alhora, reflexionen mitjançant la poesia, de manera que a pocs llocs del món trobem un vincle tan perfecte entre poesia, música i mística.
 
Aquest vincle, un vincle multiplicador de sentits, és més estret en el místic sufí Mawlânâ Rûmî (1207-1273), una de les veus més destacades no ja del sufisme, sinó de l’espiritualitat universal, que no pas en qualsevol altre autor. A la figura de Rûmî, veritable alquimista del cor i mestre de dervixos, es concilien sense la menor contradicció el teòsof, el poeta místic i el dervix girador que troba en la música i la dansa una senda immillorable per acostar-se al misteri de Déu i, alhora, per expressar-lo. I és que Rûmî albira en la música una forma inestimable de revelar allò que no es pot dir mitjançant la paraula, ni tan sols la paraula poètica, atesa la insuficiència de tot llenguatge a l’hora d’expressar els fruits de l’amor diví.
 
Ningú millor que el cantant iranià Taghi Akhbari i el grup que l’acompanya per cantar la poesia de Rûmî, una poesia teixida mot a mot, precisament, per ser cantada i, en molts casos, dansada. El mateix Rûmî proclama: “Moltes són les vies que condueixen a Déu. Jo he triat la de la música i la dansa”. Posseïdor d’una veu rica en matisos, en què ressonen els ecos de tota una vella tradició persa de cant vocal modal (avâz), Taghi Akhbari no només canta Rûmî, sinó que també s’atreveix amb un altre cim de la mística, en aquest cas castellà, com és sant Joan de la Creu, en qui brillen amb força llums d’inequívoca procedència sufí. Amb la seva encertada proposta artística, Taghi Akhbari posa en relleu que la poesia, la música i la mística són terrenys fèrtils per a la trobada entre els éssers humans més enllà de la seva condició i procedència.
 
Preu: 15€ – entrades a ticketib.com
 
 
L'ENSEMBLE DELGOSHÂ
 
L’Ensemble Delgoshâ neix d’una passió compartida per les tradicions musicals del món i ofereix una música refinada basada en la tradició oral que es transmet de mestre a alumne. S’imprimeix a la memòria col·lectiva sense necessitat d’escriure-la ni copiar-la i vol prescindir de la dimensió d’espectacle establint una relació estreta amb el públic.

Taghi Akhbari: cant persa

Format en cant líric occidental i, alhora, en cant sacre persa, combina la tècnica occidental amb la sensibilitat oriental. El seu àlbum Laudes, en què barreja la música de confraries cristianes i musulmanes, va ser guardonat amb el Diapason d’Or l’any 2009. Forma part del conjunt Doulce Mémoire i ha treballat amb grans artistes com Kudsi Erguner, Robert Wilson, Bartabas i Noir Désir. Ha actuat al Théâtre de l’Athénée de París, el Teatre Reial de la Moneda de Brussel·les, l’Òpera de Rouen o la Catedral d’Amiens.
     

Nader Aghakhani: târ

Provinent d’una nissaga sufí, Nader Aghakhani ha estat immers en una atmosfera mística des d’una edat primerenca. Va començar a tocar el târ als deu anys amb un gran mestre de la música persa i des del 1992 actua amb conjunts clàssics i contemporanis. Des del 2000 acompanya també cantants iranians i altres conjunts de música antiga.
 

Pierre Blanchut: tombak-daf

Nascut a Suïssa, Pierre Blanchut es va formar com a pianista al Conservatori de Ginebra. A mitjans dels anys 80 es va traslladar a França on va començar a estudiar el tombak i el daf perses sota la tutela de Darius Zarbafian. Ha actuat amb nombrosos grups, com el Mirage Trio, Taxim, el quartet Mawarano el conjunt Myrtho i ha participat a la banda sonora de la pel·lícula d’animació Persèpolis, de Marjane Satrapi.