El Consell de Mallorca sol·licita oficialment al Govern d’Espanya que reclami l’ajuda de Frontex per frenar l’arribada de pasteres a l’illa

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha enviat una carta al ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, per sol·licitar oficialment al Govern d’Espanya que reclami de manera urgent l’ajuda de l’Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), per reforçar el control de fronteres al Mediterrani i evitar l’arribada de pasteres a Mallorca, en compliment de l’acord aprovat pel ple de la institució insular el passat 13 de febrer.

A la missiva, el president Galmés afirma que la ruta algeriana cap a les Illes Balears s’ha consolidat a causa de la ruptura de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Algèria, pel gir del Govern central sobre el Sàhara i per la proximitat de l’arxipèlag amb la costa algeriana. Llorenç Galmés destaca que l’any 2024 s’ha batut el rècord d’arribada de migrants a les Balears. De fet, assenyala que l’arribada de menors migrants no acompanyats a Mallorca s’ha disparat un 625 % respecte de l’any 2020, amb 368 infants i adolescents. En aquest sentit, Galmés recorda que el Consell de Mallorca és la institució competent en l’acollida dels menors i que «tres de cada quatre que estan en el sistema de protecció són menors migrants que han arribat sols».

Així mateix, assenyala que el Govern d’Espanya encara no ha sol·licitat l’actuació de Frontex per reforçar el control de fronteres del país, tal com va assegurar el director executiu de Frontex, Hans Leijtens, el 4 de setembre del 2024 davant el Parlament Europeu.

A través de la carta, el president del Consell de Mallorca reclama la implicació del Govern central davant el que qualifica de «crisi humanitària», ja que «la ruta algeriana és la segona més mortífera dels darrers cinc anys». Per aquest motiu, sol·licita un pla nacional de polítiques migratòries que reconegui la ruta de Balears, més bon finançament per la institució insular, el restabliment de les relacions amb Algèria i, sobretot, un canvi d’estratègia per reforçar la vigilància de les fronteres per evitar l’arribada de més pasteres «amb persones que posen en risc la seva vida a la mar».