Diumenge del Ram a la Catedral de Mallorca

Els catòlics celebram avui el preludi de la Setmana Santa i culminació de la Quaresma que s’inicià quaranta dies enrere, el Dimecres de Cendra.

La processó de les palmes, tradició documentada des del segle IV a Jerusalem, ha recordat un any més, l’arribada de Jesús a Jerusalem entre la multitud festiva, representant el darrer moment d’alegria abans de la crucifixió. Fou aclamat, alçant palmes i rams d’olivera, com el Messies, com el Rei esperat, com el que venia en nom del Senyor. Amb els rams i palmes també el poble de Déu a Mallorca vol aclamar al Senyor i seguir-­‐lo en el seu camí en aquests dies sants, convençuts que la seva passió, mort i resurrecció obre les portes de la vida.

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, a l’entrada del Palau Episcopal, ha beneït els rams de tots aquells feligresos que hi han volgut participar. Un acte en què també han intervingut els nins i nines de l’Escolania dels Vermells de la Seu, que han començat cantant “Victòria, tu regnaràs”. Després de la lectura de l’evangeli, el Bisbe i els canonges, precedits pels cantors i seguits pels fidels, han anat en processó cap a la Seu per celebrar-­‐hi la solemne Eucaristia.

En aquest any 2025, en què celebram un any jubilar, l’Església desitja que sigui un goig i una esperança caminar seguint les petjades de Jesús en aquesta Setmana Santa, per entrar amb goig i pau a Jerusalem.

Durant la Missa, s’ha proclamat la lectura de la passió, que és la narració dels darrers moments de la vida de Jesús, des del darrer sopar fins a la crucifixió. Es llegeix en forma de diàleg per tres lectors: el cronista o narrador, Jesús, i la sinagoga, és a dir, tots els altres personatges que hi intervenen.

A continuació, el Bisbe, en la seva homilia, ha recordat que la Passió de Jesús no és només un relat de sofriment, sinó una lliçó radical de perdó i amor sense límits. Tot el que Jesús viu —l’abandó dels amics, les traïcions, les burles, les tortures i la crucifixió— no el fan respondre amb odi, sinó amb una actitud desconcertant per al món: ell perdona. “Això és cristianisme pur, autèntic, el que fa possible un canvi radical en el cor de cadascú quan ens arriba el perdó sense límit, perquè és la màxima expressió de l’amor”, ha dicho.

Jesús perdona sense que li ho demanin, justifica fins i tot els seus executors dient: «Pare, perdonau-­‐los, perquè no saben el que fan». Aquest és el cor de l’Evangeli: un perdó gratuït i universal, que transforma el dolor en amor, i la humiliació en redempció.

Mons. Taltavull ha incidit en que aquest perdó, que rebem gratuïtament, som cridats a oferir-­‐lo igual: sense rancor, sense condicions, sense límits. Així, com a pelegrins d’esperança en aquest Jubileu, fem que el perdó de Jesús es converteixi també en esperança viva per al nostre món ferit.