El Parlament aprova el Projecte de llei de pressuposts per al 2025

El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat de manera definitiva el Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a 2025. Després de tres dies de sessió plenària de debat final, el Parlament ha donat llum verda als comptes públics. «Són els segons pressuposts del canvi, que se centren a garantir i millorar la prestació dels serveis públics essencials, i que posen l’habitatge i el cicle de l’aigua en el centre», ha afirmat el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa. «Demostram que som un Govern estable, capaç d’arribar amb les forces parlamentàries, que és el que demanen els ciutadans de les Illes Balears», ha afegit.

Al llarg de la tramitació s’han incorporat 62 esmenes (24 a l’articulat i 38 numèriques) de tots els grups parlamentaris: 23 en fase de ponència, 8 en fase de comissió i 31 en el plenari.

Els pressuposts ascendeixen fins als 7.469,1 milions d’euros, una xifra que suposa un increment de 148,4 milions (+2 %). Del total, 6.562,9 milions d’euros (+197,4 milions i +3,1 %) corresponen a la despesa no financera, i 906,3 milions (-48,9 milions i -5,1 %) a la despesa financera. Aquest increment de pressupost es dona mentre l’impacte de la reforma fiscal que ha impulsat el Govern ascendeix a més de 530 milions; el deute viu s’ha reduït en 500 milions en dos anys, i es preveu tancar el 2025 en el 17,7 % del PIB autonòmic –nivells no vists des de 2010-; l’economia balear manté la tendència creixent, porta cinc trimestres per damunt del 3 % i en el darrer trimestre la variació anual va ser del 3,4 %; i es continua en l’escenari d’equilibri pressupostari i, per tant, de dèficit zero.

La despesa social ocupa un paper preponderant en el conjunt del pressupost, representant un 59,4 % del total, pràcticament 3 de cada 5 euros (4.438,7 milions d’euros). Significa un augment de 445,7 milions d’euros respecte del 2023 (+11,2 %) i de 216,3 milions respecte del 2024 (+5,1 %). Per àrees, Salut té un pressupost de 2.445,9 milions d’euros (+3,3 %), Educació de 1.416,5 milions (+4,7 %), Serveis Socials de 389,6 milions (+10,5%) i Habitatge de 186,7 milions (+25,4 % i, per primera vegada, un Institut Balear de l’Habitatge que supera els 100 milions de pressupost).

Destaca també l’increment de la despesa en el capítol 1 de despeses de personal, amb un pressupost de 2.351,6 milions d’euros, representant un augment de 240 milions (+11,4 %). Les raons rauen en la reversió de les retallades salarials del 2,9 % durant els anys 2020 i 2021, en la descongelació de la carrera professional sanitària, en la contractació de més de 700 docents nous o en la firma del pacte de legislatura amb les forces sindicals assolit des del diàleg i consens que, entre altres coses, homogeneïtza la indemnització per residència i respon així a una reivindicació històrica.

El pressupost de les Conselleries, incloent-hi el Factor d’Insularitat, augmenta 185,5 milions (+3,6 %) arribant als 5.396,5 milions, i només disminueix la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports (95,8 milions, una baixada de 99,6 milions) per la disminució dels fons europeus provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Factor d’insularitat i ITS

Dues fonts de finançament importants són el Factor d’insularitat i l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). En el primer cas (127,8 milions d’euros totals), es distribueix de la següent manera: 59,18 milions a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat –on s’inclouen els més de 40 milions destinats a bestreure els convenis de carreteres als consells insulars-; 28,9 milions a la Conselleria de Salut, 14,76 milions a la Conselleria d’Educació i Universitats; 8,05 milions a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; 7,45 milions a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural; 5 milions a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua; 2,8 milions a la Conselleria de Famílies i Afers Socials; i 1,69 milions a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

D’altra banda, pel que fa a l’ITS, la distribució per Conselleries de les anualitats 2024-2028 ascendeix fins als 236,6 milions d’euros, amb 3 de cada 4 euros que es destinen a polítiques mediambientals: 141,8 milions d’euros a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua; 37,6 milions a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural; 36,8 milions a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports; 11,8 milions a la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia; 6 milions a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat; 1,5 milions a la Conselleria d’Educació i Universitats; i 1 milió a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació.

Finalment, cal destacar dos aspectes: el finançament dels consells insulars, que ascendeix als 546,7 milions d’euros (387,2 milions al de Mallorca, 70,8 milions al de Menorca, 77,4 milions al d’Eivissa i 11,3 milions al de Formentera), i la inversió històrica d’aquests pressuposts en el cicle de l’aigua només en el 2025, que és de 200 milions d’euros si es compten les cinc fonts de finançament distintes (fons propis de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, el fons finalista d’inversió en el cicle de l’aigua, l’ITS, el Factor d’insularitat i els fons europeus pel que fa als projectes de sensorització per obtenir dades i una gestió eficient).