El Govern informa del naixement de dos polls d'àguila peixatera al Parc Natural de sa Dragonera després de 70 anys

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha informat que aquesta primavera, coincidint amb el període reproductor de l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), ha tengut lloc al Parc Natural de sa Dragonera el naixement de dos polls d'aquesta espècie protegida i amenaçada. Després de 70 anys sense constància de la presència de nius d'àguila peixatera en aquest espai natural protegit, l'autoritat de gestió del parc, formada pel Govern i el Consell de Mallorca, ha confirmat la fita: «Una vegada més, es posa de manifest la bona feina que s'està fent en la conservació i recuperació d'aquesta espècie emblemàtica a les Illes Balears», ha manifestat el conseller Joan Simonet.

Durant el 2024 es va confirmar l'ocupació del mateix niu, però la reproducció no va tenir èxit. En canvi, enguany s'ha pogut constatar que, novament, hi havia ocupació del territori i posta, i aquesta vegada sí que s'ha produït eclosió, després de set dècades sense constància de reproducció d'aquest rapinyaire a l'illa. Una de les poques referències bibliogràfiques que existeixen sobre la nidificació de l'àguila peixatera a sa Dragonera es remunta a la fi dels anys cinquanta del segle passat.

Amb tot, Simonet ha recordat que aquesta espècie és molt sensible a les molèsties, i ha d'estar sota vigilància i amb aplicació de mesures de conservació que n'assegurin la viabilitat. «Les principals amenaces a què s'enfronta l'àguila peixatera, que és una espècie catalogada com a «Vulnerable», són les molèsties provocades per la presència humana des de terra o pel trànsit d'embarcacions i l'emissió de renou prop dels nius, així com la dificultat per aconseguir aliment a les zones pròximes als seus llocs de cria».

Per part seva, el vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, ha volgut «agrair la feina que fan tots els organismes implicats en la recuperació d'espècies amenaçades a l'illa, alhora que ha remarcat que, amb compromís, la conservació i recuperació d'espècies vulnerables i en perill d'extinció és possible».

Els agents de Medi Ambient i el servei de guardes del Parc duen a terme la vigilància intensiva de la zona de nidificació, a la part occidental de la Tramuntana, per protegir l'espècie i evitar molèsties a les parelles reproductores. A més, durant l'època reproductora es fan diverses observacions per detectar l'ocupació del territori, així com la reproducció de l'espècie i determinar-ne l'èxit reproductor. Totes aquestes tasques es fan en coordinació amb el Servei de Protecció d'Espècies del Govern.

Cal recordar que aquest rapinyaire és de mida mitjana, s'alimenta de peixos que captura a la superfície de l'aigua i sol nidificar als penya-segats litorals, sobre roques o pins. Els nius, que es reutilitzen al llarg dels anys, poden arribar a ser molt grans. El seu període reproductor va del mes de febrer fins a l'agost i ponen entre un i quatre ous (normalment, tres).

Dades de seguiment de nidificació a les Illes Balears

Les dades obtingudes pels agents de Medi Ambient, en el marc del pla de conservació dirigit pel Servei de Protecció d'Espècies, revelen que, en general, l'estat actual de conservació d'aquesta espècie és favorable i que la població es manté estable, si bé preocupa l'evolució de l'àguila peixatera a Mallorca, en concret a la costa de la serra de Tramuntana i al sector de Ponent. En aquest sentit, el conseller Simonet ha recalcat la importància «de continuar implementant mesures de conservació i protecció, especialment en aquestes zones en què les dades de reproducció de l'espècie en els darrers anys no han estat tan bones».

Segons les darreres dades del seguiment de l'espècie, corresponents al 2024, a Mallorca el nombre de parelles territorials va ser de 12, de les quals nou feren posta, i només sis tengueren èxit reproductor amb un total de nou polls. En concret, a la serra de Tramuntana es detectaren sis parelles, amb un total de cinc polls. Al conjunt de les Illes Balears, la població de parelles territorials ha estat de 21, que feren 18 postes, amb un total de 24 polls volats.

Espècie emblemàtica i amenaçada

L'illa de sa Dragonera està declarada com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i acull una gran varietat d'avifauna, incloent-hi altres aus, com el falcó de la reina i el virot petit, entre d'altres. Cal destacar que la Reserva Marina de sa Dragonera s'ha identificat com una de les zones litorals habituals de pesca de l'àguila peixatera.

El 2007, el Govern aprovà el primer pla de conservació de l'àguila peixatera, juntament amb el pla de recuperació del ferreret, i el pla de gestió de la gavina roja i el corb marí a les Illes Balears. Actualment, es compta amb el «Pla Terrasse» de recuperació, conservació i seguiment de les aus rapinyaires diürnes de les Balears, document tècnic de referència a l'hora d'aplicar mesures de conservació i protecció de l'espècie.