L’Informe sobre l’Estat de la Pobresa, que elabora cada any EAPN i que s’ha presentat a la Sala de Plens del Consell de Mallorca, posa de relleu que malgrat la tendència positiva registrada els darrers anys, gairebé 200.000 persones de les Illes Balears es troben en risc de pobresa o exclusió social. L’indicador sintètic AROPE, que mesura a nivell europeu aquestes situacions, s’ha reduït 4 punts en relació amb l’any anterior, passant del 20,6% al 16,2% de la població, amb millores registrades a tots els seus components. 

Des d’EAPN s’assenyala que la pèrdua del factor inclusiu del treball, l’increment rellevant del cost de la vida i la pràctica impossibilitat d’accedir a un habitatge digne són algunes de les principals causes de l’empobriment, l’exclusió i les desigualtats, que tot i la millora continuen ben presents a la nostra societat, condemnant a un percentatge inacceptable de famílies a no poder exercir els seus drets fonamentals.

En aquesta línia, el director tècnic d’EAPN-Illes Balears, Andreu Grimalt, ha destacat que aquestes xifres són un mínim, doncs la principal font de l’informe és l’Enquesta de Condicions de Vida (feta a les llars), que “no recull informació de persones sense llar o vivint en assentaments o altres espais (caravanes, cotxes…), de les que viuen en habitacions, de les que no estan empadronades… En definitiva, de les persones en situació de major vulnerabilitat”. D’aquí que faci necessari complementar l'informe amb altres estudis per “poder copsar tota la realitat de la pobresa” i “dissenyar unes polítiques públiques eficaces per erradicar-la”.

Per la seva banda, el president d’EAPN, Xavier Torrens, posava l’èmfasi en la garantia de drets per a totes les persones que viuen a les Illes Balears, independentment de la seva situació econòmica, laboral o administrativa. En primer lloc, ha defensat la garantia d’uns ingressos mínims per a aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat, reclamant que no només que no es modifiqui l’actual llei de prestacions socials, sinó que la RESOGA ampliï el seu abast i quantia i que se’n millori la gestió. 

Després ha parlat de l’accés a l’habitatge, “un dret vedat a gran part de la població  i el factor fonamental dels processos d’exclusió i empobriment que pateixen milers de persones”. Ha defensat el valor social de l’habitatge enfront de la seva consideració com a bé de mercat i ha demandat polítiques “valentes, consensuades i efectives” per garantir-ne l’accés. I tot això, ha afegit, només es pot desenvolupar amb una vertadera justícia fiscal que aposti per “una fiscalitat progressiva i vertaderament redistributiva que garanteixi el sosteniment de l’estat del benestar”. 

Finalment, EAPN ha mostrat la seva decepció per la ruptura del consens, pel traspassament de línies vermelles en matèria de drets i per una polarització política que  creix dia a dia. Per evitar-ho, “hem de ser capaços de foragitar la lluita partidista de les polítiques socials”, treballant per tornar a reeditar els Pactes per la Inclusió Social, trencats fa mesos arran de l’acord entre el PP i Vox per a l’aprovació dels pressupostos. 

EAPN Illes Balears ha acabat la presentació de l’informe assegurant que l’empobriment genera un cercle viciós que perpetua les desigualtats i exclou a un percentatge inacceptable de famílies de les oportunitats que la nostra societat ofereix: “l’estructura econòmica actual, amb els seus salaris precaris i la manca d’habitatge accessible, continua mantenint una bretxa social que, si no es combat de manera clara i decidida, continuarà perjudicant les generacions futures i consolidant la desigualtat com a norma”.

Sobre la Xarxa per a la Inclusió Social. EAPN - Illes Balears 

EAPN-Illes Balears, formada per 23 entitats, és una organització democràtica, autònoma, participativa i sense ànim de lucre fundada l’any 2005 amb l’objectiu de combatre la pobresa i l’exclusió social a la nostra comunitat, establint mecanismes de relació i coordinació entre les diferents entitats membres que treballen amb persones en risc d’exclusió social i articulant unitàriament la representació i la interlocució davant les distintes administracions, de tal manera que es puguin defensar d’una manera coordinada els interessos generals dels col·lectius vulnerables i facilitar l’actuació de les entitats que formen part de la Xarxa.