Les Illes Balears assoleixen 491.750 afiliats al gener, el màxim històric per a aquest mes

L’afiliació mitjana a la Seguretat Social a les Illes Balears ha estat de 491.750 persones durant el mes de gener, fet que suposa un increment de 10.882 afiliacions respecte de gener de 2025 (+2,3 %). Amb aquesta xifra, les Illes Balears registren el nombre més elevat de persones afiliades a la Seguretat Social en un mes de gener de tota la sèrie històrica. En el conjunt d’Espanya, l’afiliació també creix en termes interanuals un 2,3 %.

En aquest sentit, la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social ha remarcat que «estam creant ocupació fins i tot durant els mesos d’hivern, fet que ens permet afirmar que la desestacionalització ja no és només un objectiu, sinó una realitat».

En termes intermensuals, l’afiliació a les Illes Balears disminueix en 8.560 persones (-1,7 %) en relació amb el mes de desembre, una evolució similar a la registrada en el conjunt estatal (-1,2 %).

Pel que fa als règims d’afiliació, el règim d’autònoms suma a les Illes Balears 100.987 persones afiliades, el 20,5 % del total, amb un increment interanual de 2.233 afiliats (+2,3 %) i un descens mensual de 837 persones (-0,8 %). La resta de règims concentra 390.763 afiliacions, amb un augment interanual del 2,3 % i una baixada mensual del 1,9 %.

Atur registrat

El nombre de persones aturades a les Illes Balears se situa en 28.045 al mes de gener, cosa que representa un descens de 1.515 persones respecte de fa un any (-5,1 %). La taxa d’atur administratiu és del 5,4 %, quatre dècimes per davall de la registrada el gener de 2025 (5,8 %).

En relació amb el mes de desembre, l’atur baixa en 1.260 persones (-4,3 %) a les Illes Balears, mentre que en el conjunt d’Espanya augmenta un 1,3 %.

Dades per illes

Per illes, l’evolució de l’atur en termes interanuals mostra un descens a Mallorca (-5,8 %), Menorca (-5,9 %) i Formentera (-1,7 %), mentre que Eivissa registra un increment de l’1,8 %.

En comparació amb el mes anterior, l’atur baixa a totes les illes: Formentera (-16,1 %), Eivissa (-5,3 %), Mallorca (-4,2 %) i Menorca (-3,0 %).Per col·lectius, en termes interanuals l’atur cau sobretot entre les dones (-5,5 %), les persones majors de 25 anys (-6,2 %) i les persones de nacionalitat espanyola (-6,4 %). En canvi, augmenta entre els joves menors de 25 anys (+2,6 %).

Per sectors econòmics, l’atur baixa a tots els sectors, tret de l’agricultura (+1,1 %), i de manera més intensa a la construcció (-12,2 %) i en el col·lectiu sense ocupació anterior (-6,4 %).

Model de creixement i immigració

En relació amb el debat sobre la regularització d’immigrants, la consellera ha explicat que l’acció del Govern de les Illes Balears se centra en la millora de l’ocupabilitat dels col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral, especialment les persones majors de 45 anys i les que es troben en situació d’atur de llarga durada, un col·lectiu que s’ha reduït un 7,0 % en el darrer any.

En aquest sentit, ha subratllat que el model de creixement que defensa el Govern «no es basa en l’augment il·limitat de població ni de volum d’activitat», sinó en un desenvolupament «sostenible i equilibrat». La consellera ha recordat que aquesta estratègia s’emmarca en el Pla d’Ocupació de Qualitat de les Illes Balears (POQUIB) i en el Pacte per la Sostenibilitat, amb l’objectiu de promoure un model econòmic basat en la contenció turística i el creixement en valor afegit, i no en volum, fet que permetrà reduir progressivament la necessitat de mà d’obra intensiva.

Pel que fa a les valoracions fetes pels sindicats, la consellera ha reconegut que «existeix un col·lapse real en els serveis d’Estrangeria», una situació que el Govern de les Illes Balears ha denunciat des de l’inici de la legislatura. «El primer que ha de funcionar és l’Administració de l’Estat, perquè les persones puguin integrar-se legalment, obtenir els permisos corresponents i accedir al mercat laboral amb garanties», ha assenyalat.

En aquest context, ha advertit que «la manca de funcionaris de l’Estat és una evidència» i ha contrastat aquesta situació amb les mesures impulsades pel Govern balear, que «ha recuperat drets als empleats públics i ha restablert complements com el plus d’insularitat». «En canvi, el Govern central no concreta ni aporta solucions estructurals», ha afegit.

Finalment, la consellera ha reiterat que el Govern de les Illes Balears «no comparteix una regularització massiva sense reforç previ dels serveis públics» i ha insistit que «la solució passa per dotar Estrangeria de més recursos humans i materials perquè funcioni de manera eficient i ordenada».