L’adaptació al canvi climàtic i el relleu generacional, els dos grans reptes per a les dones del món del vi

“Compartir és cosa de dones”. Així arrancava la jornada del Dia de la Dona que, per quart any consecutiu, organitza el Consell Regulador de Vi de la Terra Mallorca, i que enguany ha reunit una cinquantena de dones a les instal·lacions del celler Can Axartell, a Pollença. Les paraules són de la gerent de l’entitat, Marina Vera, encarregada d’encetar una trobada “que vol ser una oportunitat per aturar, per intercanviar experiències i gaudir del moment”.

A continuació, el president de Vi de la Terra Mallorca, Mateu Morro, també present juntament amb el vicepresident, Bartomeu Cifre, reconeixia el pes de la dona en el sector vitivinícola: “heu aportat molt als nostres vins i a les nostres vinyes com és saber, imaginació, creativitat...i la IGP Vi de la Terra Mallorca se’n sent molt  orgullosa”. Enguany, la iniciativa compta amb el suport de CaixaBank, a través de la seva línia de negoci per al sector agrari, Agrobank. La directora d’aquesta àrea al Raiguer, Marian Serrano ha posat xifres a la seva activitat: “l’any passat vàrem mobilitzar 35.500 milions d’euros en el sector, a través d’una xarxa de 1.140 oficines. I el 40% de les empreses emergents que impulsam són dirigides per dones. El futur passa perquè la dona lideri i emprengui”.  

Arribat el moment de les convidades d’enguany, Nereida Pérez, secretària tècnica del Consell Regulador DO Lanzarote, ha explicat què significa fer vi en una illa on més del 60% dels viticultors no tenen més d’una hectàrea de superfície per conrear. De fet, la DO suma 1.897 hectàrees repartides en més de 7.900 petites parcel·les, en mans de 1.857 viticultors, dels quals 723 són dones. Si fa deu anys eren uns devuit cellers, actualment ja n’hi ha 40 de censats. Una “viticultura heroica” que es caracteritza pel sistema tradicional de conreu de la vinya en forats excavats en sòl volcànic per protegir les vinyes del vent i capturar la humitat del sòl. “No competim en quantitat, sinó per augmentar la nostra presència en la restauració d’alt nivell i promoure activitats com l’enoturisme. 

Apostam per la diferenciació, l’autenticitat, la sostenibilitat...no podem competir amb el vi que entra pel moll a un euro i mig o dos, perquè noltros pagam el raïm a més de tres euros i mig”. Els grans  reptes? “Adaptar-nos, sí o sí, al canvi climàtic perquè l’estam patint; la rendibilitat de les explotacions i cellers; així com el relleugeneracional.

Més del 60% dels nostres viticultors tenen més de 70 anys. Tan sols un 15% està entre els 30 i els 50 anys, encara que va pujant a poc a poc”.  Nereida ha arribat a Pollença acompanyada d’Elisa Ludeña, directora i enòloga del celler El Grifo, tot un referent no només a Lanzarote sinó en l’àmbit nacional. Amb més de dos-cents anys d’història, és un dels cellers més antics i més innovadors alhora, que impulsa projectes com el de la verema  d’hivern, que implica avançar tant la poda com la verema per fer front als efectes del canvi climàtic: escasses pluges i onades de calor a l’estiu. “A la darrera verema vàrem patir tres onades de calor i una d’elles es va allargar una setmana. Fer feina al camp a 37 graus és impossible i la vinya es mor”. Ludeña fa referència a una dita de Jack Weich: “canvia abans que ho hagis de fer”.  

De la Catalunya interior i, més concretament, del Bages han arribat les altres dues convidades d’enguany: Eva Farré, secretària tècnica del Consell Regulador DO Pla de Bages, i la cellerera i viticultora Anna Berenguer, del Celler Cooperatiu d’Artés. En un territori on la cultura del vi es remunta als romans i on va arribar a haver 28.000 hectàrees de vinya, actualment es conserven 500 hectàrees, 17 cellers i 90 viticultors inscrits a una DO que es va crear l’any 1995. Orgullosos del seu patrimoni vitivinícola, que suma gairebé 8.000 barraques de vinya inventariades, nombroses mostres de construcció en pedra seca, i que conserva varietats pròpies com el Picapoll, la comarca del Bages fa front a un repte comú a tot el sector, la falta de relleu generacional. I ho fa amb projectes com el viver de cellers, impulsat des del Celler Cooperatiu d’Artés. “Hi ha gent que té vinya que ha heretat dels seus padrins i que no sap què fer-ne. Treballam amb ells perquè a través nostre puguin elaborar el seu propi vi. D’aquesta manera hem tret 10 nous microvins, que no són dels nostres socis sinó de gent que es podria acabar convertint en nous possibles productors”, ha explicat Berenguer. 

Paral·lelament, des de la DO es treballa en la recuperació de varietats antigues de vinya, en l’impuls de l’enoturisme a través de la Ruta del Vi DO Pla de Bages i en la recuperació de la memòria de la vinya i el vi com a patrimoni.  

La trobada s’ha allargat durant el capvespre amb la intervenció de la influenciadora Marta Clot sobre comunicació digital aplicada al món del vi i Mari Paz Gil, gerent del Consell Regulador de la DO Tacoronte-Acentejo deTenerife. Finalment, Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, ha estat l’encarregada de tancar la sessió.