La cita, emmarcada dins el festival Guitar BCN, va reunir un Palau entregat davant una proposta artística que combinà noves composicions amb algunes de les peces més emblemàtiques del seu repertori.

Diversos mitjans han coincidit a destacar el gran moment creatiu i interpretatiu de l’artista mallorquina, que enguany celebra 60 anys de trajectòria artística, així com la plena vigència d’una creadora que continua explorant nous camins expressius i dialogant amb el present. La Vanguardia va remarcar que Maria del Mar Bonet “segueix en primera línia” i va destacar la seva “gran forma interpretativa i creativa”. 

El diari ARA va definir el concert com una actuació “captivadora” i va situar l’artista “en estat de gràcia creativa i interpretativa”, mentre que El Periódico va assegurar que la cantant es troba “en un altre nivell”. Per la seva banda, El País va parlar de “la nova Maria del Mar Bonet de sempre”, subratllant la capacitat de l’artista per continuar renovant-se sense perdre l’essència. També RTVE Notícies va destacar l’emoció i la intensitat del concert, definint-lo com una celebració d’una artista “amb més coses a dir que mai”, mentre que l’ACN va titular que Maria del Mar Bonet “encisa el Palau de la Música” amb la presentació de L’aigua no cansa.

La crítica també va coincidir a destacar la gran connexió amb el públic, descrivint un Palau entregat, amb una escolta intensa i emocionada, llargues ovacions i moments especialment celebrats com “S’aigo no” o el tram final del concert, quan el públic es va unir a Maria del Mar Bonet cantant “La balanguera” en una celebració col·lectiva carregada d’emoció.

La crítica també va remarcar la qualitat i sensibilitat de la formació que va acompanyar Maria del Mar Bonet sobre l’escenari, determinant en el so orgànic i profundament mediterrani del concert. Toni Pastor amb el llaüt i Marc Grasas amb la guitarra van teixir l’arrel mediterrània de les cançons; el violí de Benjamí Salom en va expandir la dimensió lírica; el contrabaix de Marko Lohikari en va sostenir el pols orgànic; i les percussions de José Llorach van aportar tensió i moviment a un repertori ple de matisos i intensitat emocional. A més, el pianista mallorquí Gori Matas va participar com a músic convidat interpretant “Lluna de pau”, en un dels moments més emocionants i celebrats de la nit.

El concert va estar estructurat en tres grans blocs que van permetre recórrer diferents moments de l’univers artístic de Maria del Mar Bonet.

El bloc dedicat a L’aigua no cansa es va obrir amb “Blaus i blaus”, una peça que la crítica ha destacat per la seva bellesa i sofisticació sonora. Entre el flamenc insinuat de la guitarra de Marc Grasas i el jazz subtil del contrabaix de Marko Lohikari, la cançó desplega una atmosfera mediterrània i lleument arabitzant que Maria del Mar Bonet interpreta amb una intensitat continguda i una gran exigència expressiva.

Després arribà “S’aigo no”, una de les peces que va generar una resposta més intensa del públic. La crítica va destacar especialment la força emocional amb què Maria del Mar Bonet interpreta aquesta cançó de denúncia i emoció continguda, on alça la veu contra la violència envers les dones i contra la irresponsabilitat política davant tragèdies com la DANA. Durant la interpretació, el públic del Palau va reaccionar espontàniament amb aplaudiments en escoltar alguns dels versos més contundents de la cançó, en un dels moments més intensos i colpidors de la nit.

La reinterpretació de “Sa ximbomba” aportà un dels moments més arrelats i evocadors del concert, revisitant la tradició popular mallorquina amb una mirada contemporània i plena de matisos. Amb “Nit”, Mauro Pagani posa música a un poema d'Alcmane de Sardes, poeta espartà del segle VII aC, convertint-lo en una peça suspesa en el temps, gairebé ritual, que reforça la dimensió mediterrània i ancestral del disc.

“L’arbre campaner”, amb lletra de Maria del Mar Bonet i música de Toni Cuenca, desplega un univers poètic de memòria, absència i naturalesa, mentre que “Cançó dels disbarats”, amb música de Toni Pastor i Maria del Mar Bonet, va introduir un canvi de to celebrat pel públic, amb una energia que alguns mitjans van relacionar amb l’esperit festiu de la tarantel·la mediterrània.

Tot seguit, “Blaus i sol de roses blanques”, sobre un text de Blai Bonet amb música d’Antoni Parera Fons, va emergir com un dels moments més delicats i espirituals del concert, abans d’arribar a “L’aigua no cansa”, la cançó que dona títol al disc, interpretada únicament amb l’acompanyament de les percussions de José Llorach en una versió austera i hipnòtica que va captivar el Palau.

El bloc es va tancar amb “Lluna de pau”, una peça que va introduir un canvi de registre cap a una emoció més continguda i dolorosa. Maria del Mar Bonet va recordar que havia escrit aquest poema durant la primera Guerra del Golf i que ara l’ha recuperat amb música del compositor cubà José María Vitier, transformant-lo en una pregària per la pau que continua plenament vigent. Dedicada “als amics de Cuba i a tots els músics”, la cançó va ser interpretada al costat del pianista Gori Matas en un dels moments més delicats i emocionants de la nit.

Aquest nucli central va dialogar amb altres moments del repertori històric de l’artista, amb interpretacions de cançons emblemàtiques com “Què volen aquesta gent”, “Cançó de la bona mort”, “Abril” o “La balanguera”, configurant un recorregut que la crítica ha destacat per la seva coherència artística i la naturalitat amb què les noves composicions conviuen amb obres ja essencials de la seva trajectòria.

El disc L’aigua no cansa es publica també en dos formats físics especialment cuidats —llibre-disc i vinil—, amb fotografies de Pep Bonet que amplien visualment l’univers poètic, mediterrani i emocional del projecte.

El concert del Palau confirma l’excel·lent acollida de L’aigua no cansa i consolida aquesta nova etapa de Maria del Mar Bonet com una de les més celebrades dels darrers anys.