Prop de 10.000 persones formen una cadena humana en defensa dels espais naturals de Mallorca

La participació ha superat totes les nostres expectatives: unes 10.000 persones han format aquest diumenge una enorme cadena humana de Sa Ràpita a Ses Covetes (3 km) per defensar aquest espai emblemàtic i, alhora, el conjunt dels espais naturals de Mallorca davant les amenaces que representen pels espais naturals la Llei Òmnibus i la futura Llei Agrària.

La resposta ciutadana ens confirma que la defensa del territori és una preocupació compartida per milers de persones i envia un missatge molt clar a les institucions: la societat mallorquina no accepta cap retrocés en la protecció dels espais naturals.

Amb els peus dins l’aigua i al llarg del dematí, la cadena humana s’ha desenvolupat en un ambient reivindicatiu i festiu, amb clams com «Es Trenc No es toca», «Qui estima Mallorca NO la destrueix».  L’acte ha finalitzat amb la lectura del manifest a càrrec de l’escriptor Sebastià Alzamora, en què s’ha denunciat que les modificacions legislatives impulsades pel Govern obren la porta a la desprotecció d’Es Trenc i d’altres espais naturals de Mallorca i s’ha reclamat la retirada d’aquestes mesures entre d’altres reclams. 

MANIFEST

En poc temps, la publicació al BOIB del dia 11 de juny de les mesures de caràcter urgent per transformar el 
model econòmic de les Illes Balears —la coneguda com a “llei Òmnibus”—, unida a les modificacions de la llei 
Agrària de les Illes Balears perpetrades pel conseller Simonet, suposen una greu ofensiva desreguladora que 
deixa en perill el vuitanta per cent (repetim-ho: vuitanta per cent) del territori de Mallorca. 

Pel que fa al Parc Natural d'Es Trenc i Es Salobrar de Campos, les esmenes introduïdes a la Llei Òmnibus 
suposen la desactivació del règim jurídic que fins ara ha protegit Es Trenc, i concedeixen al Consell de de 
Govern la potestat de fer-hi el que vulguin mitjançant la simple aprovació d’un decret. Els mateixos que durant 
dècades han dejectat el Parc Natural d'Es Trenc com un obstacle per a un suposat progrés, i els seus socis de 
l'extrema dreta en guerra perpètua contra la posidònia, volen imposar ara la normativa perquè la presidenta 
Prohens i el seu consell de Govern puguin fer i desfer en el territori amb un simple decret. Feta la llei, feta la 
trampa.  

Encara que des del PP acusin les entitats ecologistes de fer circular mentides i falses informacions, i per molt 
que el conseller Simonet faci vídeos en remull prometent que no es desprotegirà ni un metre quadrat d'Es Trenc, 
la realitat és que aquest nou marc jurídic és fet a mida per omplir es Trenc de construccions, xibius, 
aparcaments, serveis de platja (gandules, para-sols, escoles de vela i esportives, motos nàutiques, etc.) i usos 
turístics de tota casta. Amb una mica de màniga ampla i bona voluntat, ja arribaran els apartaments, els hotels i 
l'oferta complementària. Un S'Arenal a Campos, un Magaluf al sud de l'illa: això és el que volen. No seran 
construccions adotzenades i aluminòsiques com en els anys seixanta i setanta, no. Seran resorts. Seran beach 
clubs. Seran hotels boutique amb rooftops i infinity pools. Quedarà molt guapo, conseller Simonet, presidenta 
Prohens. Quedarà una monada.

No acaba aquí. Més enllà d'Es Trenc, les esmenes a la Llei òmnibus desprotegeixen també altres espais 
fonamentals del nostre ecosistema com el Parc Nacional de Cabrera, el Parc Natural de sa Dragonera i el 
Paratge Natural de la serra de Tramuntana. Les modificacions a la llei Agrària, per la seva banda, converteix 
una foravila ja trinxada i abandonada en un enorme solar perquè cadascú hi construeixi on i com li vengui de 
gust. 

Es tracta d'una vertadera ofensiva per omplir-ho tot de ciment, formigó, asfalt i vidre, i sobretot per omplir de 
doblers unes quantes butxaques, la majoria estrangeres i unes poques d'aquí. És un moment decisiu en què els 
mallorquins ens jugam literalment el futur d'aquesta terra, el benestar i el patrimoni de tots, que novament es 
troba a punt de quedar arrasat pel benefici econòmic de molt pocs. Com si no haguessin après res dels errors 
passats els nostres governants estan disposats a repetir-los, però multiplicats i augmentats.

Exigim:-La retirada de la llei Òmnibus amb les esmenes desreguladores dels espais RN i LECO.-La paralització i la retirada de les disposicions desreguladores a la llei Agrària de les Illes Balears.-La prohibició total. de la construcció en rústic i la supressió, del Pla Territorial de Mallorca  (PTIM) de la norma del mínim dels 14.000 metres quadrats (les dues quarterades) que ha dut  la foravila mallorquina a un vertader desgavell de construcció fora de control.

No demanam utopies ni coses estranyes, sinó mesures ben concretes, realistes i, sobretot, urgents per al bé 
comú. El model que vol dur endavant el Govern Prohens amb les lleis Òmnibus i Agrària és un model 
destructor que no han volgut ni volen a molts altres indrets, alguns tan llunyans com Menorca (per bé que el 
consell de Menorca ara es vulgui apuntar a la febre del dobler fàcil). La presidenta Prohens diu que no admet 
que “els ecologistes intermitents”, segons ella, li donin lliçons d'estima i protecció del territori, i encara manco 
d'Es Trenc. Idò bé, nosaltres no duim l'intermitant posat, sinó les llums llargues per mirar i pensar el futur 
d'aquesta illa, perquè no hi ha una altra Mallorca, només hi ha aquesta i la volem viva, respectada, sencera i 
habitable. I pensam que a la presidenta Prohens sí que li convé anar a repàs i estudiar-ne a fons unes quantes, de lliçons. Avui som aquí, en aquesta gran cadena humana, per recordar-li la primera i més important: QUI 
ESTIMA MALLORCA NO LA DESTRUEIX