Crisi climàtica a la costa balear: 10 punts crítics, 2,3 milions en reparacions de platges i 42 enclavaments residencials amenaçats

Greenpeace presenta avui el seu informe Destrucció a Tota Costa 2026 en el qual es mostra la greu crisi que pateix el litoral de les Illes Balears pels efectes creuats de la pressió humana i el canvi climàtic. L’informe recull els deu punts crítics del litoral balear, que poden visualitzar-se en aquest mapa. L’organització conclou que les Balears necessiten una estratègia costanera per poder sobreviure.

Principals problemes de la costa balear

Les projeccions científiques indiquen que a finals de segle les aigües podrien elevar-se entre 55 i 76 centímetres, fet que provocaria un retrocés de les platges d’entre 7 i 50 metres i amenaçaria directament 42 enclavaments residencials de l’arxipèlag.

L’informe incideix en l’impacte de l’ocupació abusiva del domini públic marítim-terrestre (DPMT, l’estreta franja que delimita geogràficament els ecosistemes costaners que són crítics per a la biodiversitat i l’estabilitat de la pròpia terra ferma) i les reformes legislatives. La modificació de la Llei de Ports amplia les concessions portuàries fins als 75 anys, flexibilitza l’execució d’obres sense control municipal i promou usos turístics i comercials a la costa. Per la seva part, la Llei del litoral de 2023 facilita la continuïtat de terrasses privades, establiments de restauració i guinguetes en el DPMT o en les seves zones de protecció de servitud, prioritzant el negoci hostaler a la necessitat física d’alliberar la platja perquè actuï com a defensa natural davant dels temporals. Per aquests motius, ha estat portada davant del Tribunal Constitucional.

Aquest any s’estan produint atacs a la Llei de Costes per part de gairebé totes les comunitats autònomes i per part de partits polítics que no són, o no volen ser, conscients que l’emergència climàtica ja és aquí i és letal. Es parla de “defensa del patrimoni” per mantenir construccions en zones de risc, però s’ignora la realitat física, que és que ni el mar ni el canvi climàtic respecten les excepcions administratives. 

“Aquells que assenyalen la Llei de Costes com una “sentència de mort” pels municipis, haurien de comprendre que la veritable sentència es va signar el dia que vam decidir, erròniament, que el ciment era més fort que l’onatge. Eren altres temps. És urgent entendre que aferrar-se a una costa que ja no existeix no és protegir l’economia, sinó que és finançar un naufragi anunciat”, declara Elvira Jiménez, responsable de la campanya d’Adaptació de la Costa a Greenpeace.

Els temporals assesten cops destructius a una costa rigiditzada i desprovista de dunes naturals, causant pèrdues de sorra i destrosses a Menorca (s’Algar, Sant Tomàs o Son Bou) i Eivissa (Talamanca i Ses Figueretes). A Sant Tomàs, la Demarcació de Costes ha renunciat a reconstruir estructures danyades en considerar que reparar de forma contínua aquestes infraestructures equival a “tirar els diners”.

El punt més crític de l’arxipèlag es troba a la badia de Cala Millor (Mallorca), on dos dels seus dos quilòmetres i mig de platja estan ocupats per hotels construïts sobre antigues llacunes litorals. Les projeccions mostren una alarmant pèrdua de platja de fins al 57% a la badia general i del 95% a Sa Punta de n’Amer a finals de segle, provocant un ascens del nivell freàtic que ja obliga els hotels a bombejar aigua per evitar la inundació dels seus sòtans. 

Impacte en els ecosistemes marins

Els problemes no estan només a terra ferma, sinó que els ecosistemes marins pateixen un fort deteriorament per l’escalfament de les aigües del Mediterrani, on la temperatura augmenta un 20% més ràpid que la mitjana global:

•    L’endèmica planta marina Posidonia oceanica pateix una elevada mortalitat quan la temperatura puja per sobre dels 28 ºC, i presenta risc d’extinció a mitjans de segle, fet que eliminaria la protecció costanera natural. A més, en deteriorar-se els boscos submergits de posidònia, desenes d’espècies de roca i de gran valor comercial, (com el moll, el mero, els sargs o el calamar) perden les seves principals zones de posta, reproducció i refugi de juvenils, reduint dràsticament el reclutament de nous exemplars. 

•    Els episodis de calor extrema a l’aigua afecten també els organismes invertebrats lligats al fons marí que sostenen la cadena alimentària dels peixos. Corals, esponges i gorgònies moren, fet que produeix la desaparició d’hàbitats essencials per a espècies com la llangosta roja de Balears (Palinurus elephas) i fa minvar la seva capacitat de supervivència.

•    La macroalga Halimeda incrassata està colonitzant ràpidament els fons de sorra des de 2011, alterant la fauna nativa com el moll de fang o el sonso de sorra.

Exemples de bones pràctiques

Davant la inèrcia de curt termini i miop, hi ha algunes bones notícies al litoral balear gràcies a l’aplicació de Sol·lucions basades en la Naturalesa i la retirada estratègica d’infraestructures:

•    A Cala Millor es projecta el desmantellament de 18 metres de passeig marítim per recuperar l’ecosistema dunar destruït, guanyant un marge de 20 anys davant les inundacions.

•    Per reduir la pressió dels fondeigs il·legals sobre la posidònia, es preveu instal·lar tres nous camps de boies ecològiques a Porroig, Cala d’Hort i l’Illa de l’Aire. 

•    Com a casos de bones pràctiques destaca la limitació de la capacitat de càrrega turística i les restriccions d’accés al Cap de Barbaria, Caló des Mort i es Ram en Formentera, preservant les dunes d’impactes mecànics i assegurant d’aquesta manera la supervivència dels sorrals.

“La costa balear afronta una crisi climàtica que cada cop deixa impactes més visibles i violents. L’administració ha d’afrontar aquesta realitat per garantir la supervivència de la seva riquesa litoral”, afegeix Jiménez.

Demandes de Greenpeace

L’informe conclou que el litoral i la seva biodiversitat no sobreviuran davant del canvi climàtic. És urgent una adaptació costanera basada en:

•    Sol·lucions naturals que prioritzin la restauració de la naturalesa davant d’espigons i dics que agreugen l’erosió. 

•    Frenar el totxo en zones inundables i en els últims trams lliures de la costa.

•    Planificar la retirada d’habitatges i estructures exposades, assumint que gastar milions en reposar sorra artificial és econòmicament inviable.

•    Gestionar rius i embassaments perquè la sorra natural torni a arribar a les platges. 

•    Dissenyar el futur de la costa sota criteris científics i de participació social, allunyant-nos dels interessos polítics a curt termini.