El Govern alerta de la consolidació de la nova ruta migratòria cap a les Illes Balears: més d'11.000 persones arribades en pastera en un any i mig i 880 menors acollits

La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, i la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, han comparegut aquest dimarts per explicar, amb dades objectives, la realitat migratòria que viuen les Illes Balears i reclamar més lleialtat institucional per part del Govern d'Espanya davant una situació que ja és estructural. La compareixença respon a la manca d'informació oficial facilitada per l'Estat sobre l'evolució del fenomen i la planificació prevista davant les arribades irregulars, una situació que va motivar que el Govern de les Illes Balears decidís no participar en la darrera Conferència Sectorial d'Immigració.

Durant la seva intervenció, Estarellas ha defensat que «la transparència també és una expressió de la lleialtat institucional» i ha reiterat que les comunitats autònomes necessiten disposar, en temps i forma, de la informació oficial que els permeti anticipar-se, planificar i donar resposta a una realitat que gestionen diàriament. Ha lamentat que el Govern d'Espanya continuï sense facilitar l'informe sobre la situació migratòria actual ni la planificació prevista per als pròxims mesos, malgrat les reiterades peticions formulades pel Govern.

La vicepresidenta segona ha explicat que les Illes Balears han deixat enrere un escenari en què les arribades irregulars eren un fet excepcional. «Fa poc més d'una dècada xerràvem d'una trentena d'embarcacions anuals. Avui parlam de centenars de pasteres i de milers de persones arribades cada any», ha afirmat.

Entre l'1 de gener de 2025 i el 24 de juliol de 2026 han arribat a les Illes Balears 11.055 persones en 606 pasteres, una evolució que confirma la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears, identificada per Frontex com un dels principals canvis que s'estan produint a les fronteres exteriors de la Unió Europea. Només enguany, quan encara no ha finalitzat el mes de juliol, ja han arribat 3.734 persones en 205 embarcacions.

Estarellas també ha posat el focus en la distribució territorial de les arribades. Mentre Mallorca ha registrat enguany 519 arribades en 29 pasteres —a les quals cal sumar les 1.175 persones arribades a Cabrera— i Eivissa n'ha rebut 183 en 10 embarcacions, Formentera concentra la major pressió migratòria, amb 1.857 persones arribades en 118 pasteres. Això significa que, pràcticament, una de cada dues persones arribades enguany a les Illes Balears ho ha fet a través d'aquesta illa.

La vicepresidenta ha advertit que una illa de poc més de dotze mil habitants no pot assumir, tota sola, una pressió migratòria d'aquesta magnitud i ha assegurat que «Formentera s'ha convertit en una de les primeres línies de la frontera exterior de la Unió Europea», motiu pel qual ha reclamat que l'Estat tengui en compte no només el volum d'arribades, sinó també el seu impacte sobre cada territori.

També ha assenyalat que aquesta realitat coincideix amb les conclusions del darrer informe anual d'anàlisi de riscos de Frontex. Mentre les arribades irregulars al conjunt de la Unió Europea han disminuït durant el primer semestre de 2026 i la ruta de les Canàries registra un descens superior al 67 %, la ruta del Mediterrani occidental és l'única que continua incrementant-se, amb un augment del 17 %.

Estarellas ha volgut remarcar també la dimensió humanitària del fenomen i ha recordat que darrere cada embarcació hi ha persones que arrisquen la vida per arribar a Europa i organitzacions criminals que es lucren explotant aquesta desesperació. En aquest sentit, ha recordat que només durant la darrera setmana s'han recuperat set cossos sense vida a les costes de les Illes Balears, quatre dels quals varen aparèixer junts davant Portocolom. La vicepresidenta ha insistit que aquesta és la cara més dura de la immigració irregular i que la resposta ha de combinar la màxima humanitat amb les persones i la màxima fermesa contra les màfies que trafiquen amb éssers humans.

Durant la compareixença, Estarellas ha recordat que el control de les fronteres, la política migratòria i la sol·licitud dels mecanismes europeus corresponen exclusivament al Govern d'Espanya. En aquest sentit, ha recordat la reunió mantinguda per la presidenta Marga Prohens amb el president del Govern, Pedro Sánchez, així com la trobada celebrada a Brussel·les amb el comissari europeu d'Afers Interiors i Migració, Magnus Brunner, durant la qual es va reclamar l'activació de tots els mecanismes europeus disponibles per reforçar el control de les fronteres exteriors, entre ells el desplegament de Frontex, que correspon exclusivament al Govern d'Espanya.

Finalment, la vicepresidenta ha recordat que el Govern ha traslladat reiteradament aquesta situació tant a l'Executiu central com a les institucions europees, que ja ha impulsat onze recursos judicials en defensa dels interessos de les Illes Balears i que continuarà reclamant una resposta específica per a l'arxipèlag basada en el reforç del control de les fronteres, la lluita contra les màfies, l'activació dels mecanismes europeus disponibles i una major coordinació, planificació i lleialtat institucional entre administracions.

Per la seva banda, la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, ha exposat la situació dels menors migrants no acompanyats que arriben a les Illes Balears, l'esforç que estan assumint els consells insulars i el Govern per garantir-ne la protecció i l'atenció, així com la necessitat de continuar reforçant els recursos destinats a aquest àmbit.

La consellera Fernández, ha advertit que la xarxa de protecció de menors de les Illes Balears viu el moment de màxima pressió de la seva història. En aquest sentit, ha recordat que actualment els consells insulars tutelen 880 menors migrants no acompanyats, la xifra més alta registrada fins ara. En només dos anys s'ha passat de 306 menors el juliol de 2024 a 600 el juliol de 2025, fins als 880 actuals.

Fernández també ha posat en relleu que aquest esforç no s'ha vist correspost amb el finançament estatal. Els consells insulars preveuen destinar enguany entre 36 i 38 milions d'euros a l'atenció dels menors migrants no acompanyats. En canvi, l'aportació extraordinària de l'Estat corresponent al 2025 va ser de 7.779.768 euros, poc més d'una cinquena part del cost que avui assumeixen les institucions insulars. A més, fins ara el Govern d'Espanya únicament ha compromès dos milions d'euros per al 2026.

La compareixença ha conclòs amb una nova reclamació al Govern d'Espanya perquè assumeixi plenament les seves competències davant un fenomen que ha canviat profundament durant els darrers anys i que exigeix una resposta sostinguda, coordinada i adaptada a la realitat que viuen avui les Illes Balears.