La Catedral de Mallorca presenta noves investigacions sobre la intervenció de Gaudí a la Seu al Gaudí International Congress 2026

Aquestes conclusions científiques seran presentades en el Gaudí Internacional Congress 2026, que se celebra de dia 22 a  25 d’octubre en La Pedrera, a Barcelona. Es tracta del primer congrés dedicat específicament a la investigació científica sobre Antoni Gaudí. 

La Catedral de Mallorca, on l’arquitecte català va fer una intervenció decisiva en la configuració del temple entre 1904 i 1915, forma part del Comitè d’Honor del Congrés. 

Mn. Antoni Vera ha destacat que la Catedral arriba a l’efemèride de 2026, el centenari de la mort de l’arquitecte català, amb “una part important dels deures fets”. “El Capítol de la Catedral ha tingut consciència i compromís de la necessitat de conèixer i tenir cura de la història i el patrimoni del temple. Per aquest motiu, s’han impulsat línies d’actuació en les que la reforma litúrgica i artística d’Antoni Gaudí ha ocupat un lloc primordial”, ha afirmat el degà de la Seu. 

El cap de l’Arxiu Capitular de Mallorca, Rafel Morro, presenta una comunicació al Congrés titulada ‘Documentació de l’Arxiu Capitular de Mallorca sobre la intervenció d’Antoni Gaudí a la Seu’, en col·laboració amb la tècnica Malena Ribes. 

Rafel Morro ha explicat que la catalogació de documents sobre aquesta reforma, tant de fons propis com de la Confraria de sant Pere i Sant Bernat, permet estudiar personatges col·laboradors de Gaudí, com els escultors Llorenç Matamala, Vicenç Vilarubias, o Joan Beltran. 

“Aquesta feina ens permet posar en valor la tasca dels arxivers i fer una aportació de la historiografia de la intervenció de Gaudí a la Seu”, ha afirmat el cap de l’Arxiu Capitular. 

Per la seva banda, la investigadora de la UIB i doctora en Història de l’Art Mercè Gambús intervindrà en el Congrés amb la comunicació  ‘La fortuna crítica de Gaudí a la Seu de Mallorca i el seu impacte en la conservació del monument’, que ha definit com un anàlisi de la “història de la història” de la intervenció de l’arquitecte a la Catedral. 

De la seva investigació sobre documentació publicada es conclou que “a la Seu de Mallorca, per primera vegada, Gaudí va haver de fer feina sota criteris litúrgics i no historicoartístics”, a diferència d’altres obres en què va intervenir “amb total llibertat” com la Sagrada Família o l’Església de la Colònia Güell. 

Mercè Gambús ha defensat una revisió cronològica de la intervenció de Gaudí a la Seu, que va més enllà de la seva marxa en 1915. A més, ha afirmat que els registres de l’obra de l’arquitecte català a la Catedral són permanentment “l’espai i la llum”. 

Com a darrera conclusió, ha exposat la necessitat d’entendre la capella de sant Pere, avui del Santíssim, i la intervenció de Miguel Barceló com “una experimentació feta per Barceló a partir de la lectura que fa de Gaudí”. 

Per la seva banda, el documentalista de la Catedral, Sebastián Escalas, parlarà al Congrés sobre ‘La reforma d'Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca (1904–1915): litúrgia, espai i música’. 

En la comunicació, Escalas analitza les repercussions acústiques del projecte de Gaudí, sota la premissa de la importància històrica de la música a la Catedral i del fet que el bisbe Pere Joan Campins, en l’època de Gaudí, impulsés precisament aquesta tradició musical dins la celebració. 

Escalas ha explicat la modificació que la nova escenografia de Gaudí va suposar a l’acústica de la Catedral, amb la introducció d’elements nous com les tribunes corals o la caixa de ressonància, sobre la que ha dit que “falta una comprovació tècnica i documental de la intencionalitat de Gaudí”. 

Sobre un tercer element rellevant en la seva comunicació, el tornaveu de la trona de l’Evangeli dissenyat per Gaudí en 1905, fet amb materials efímers i ja desaparegut, Sebastián Escalas ha presentat la maqueta que, a petició de la Seu, ha fet la Universitat Rovira i Virgili. 

El doctor en Història de l’Art ha valorat com “l’aplicació de les noves tecnologies a la investigació” permet “recuperar patrimoni perdut” de forma no invasiva. Ha afegit que la maqueta, feta en resina a partir d’una reproducció geomètrica a escala a partir de fotografies antigues, “és una primera passa per posteriors estudis multidisciplinaris sobre les conseqüències acústiques del tornaveu”.